SERRA DE VILOBÍ: FONDO DELS ESCORTALS  

Flora i vegetació

Vegetació

La vegetació més característica d’aquest itinerari és la pineda de pi blanc, amb espècies vegetals pròpies de l’alzinar, la garriga i les brolles, i la vegetació arvense que es troba als camps de conreu o vorejant els camins. Alguns camps abandonats es comencen a recobrir amb fenassars, timonedes i brolles en funció del temps que fa que han deixat de ser conreats.

La pineda de pi blanc (Pinus halepensis) acull espècies vegetals corresponents a diversos tipus de comunitats vegetals. Dominen les espècies de la garriga i de les brolles de romaní, com el garric (Quercus coccifera), el llentiscle (Pistacia lentiscus), la savina (Juniperus phoenicea), el llistó (Brachypodium retusum), l’argelaga (Genista scorpius), el romaní (Rosmarinus officinalis), la fuixarda (Globularia alypum), el timó (Thymus vulgaris), el bruc d’hivern (Erica multiflora), la bufalaga tintòria (Thymelaea tinctoria), etc. També s’hi troben espècies característiques del carrascar, com el càdec (Juniperus oxycedrus), l’aladern (Rhamnus alaternus), el roure de fulla petita (Quercus faginea), la roja (Rubia peregrina), el lligabosc (Lonicera implexa), l’arboç (Arbutus unedo), etc. Entre tota aqueta varietat de plantes de brolles i boscos, també s’hi pot trobar alguns exemplars de ruac (Ononis tridentata), planta més pròpia de les brolles guixenques. Per la seva banda, el pi blanc es troba força parasitat pel vesc (Viscum album).

Acer monspessulanum

A l’entorn de la font de la Marieta , la vegetació arbòria s’enriqueix amb la presència d’altres espècies arbòries com l’om (Ulmus minor) i l’auró negre (Acer monspessulanum).

Ý

Inici


Accés i itinerari


Medi natural

 

4

Documentació

 

La vegetació arvense ja adquireix un notable protagonisme a finals d’hivern, quan els ametllers encara estan florits i el terra de les vinyes i dels camps d’oliveres i ametllers queda completament recobert del blanc de les flors de la ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides), espècie característica de l’associació Diplotaxietum erucoidis

En aquestes primeres etapes s’acompanya, de tant en tant, de les flors grogues del boixac de camp (Calendula arvensis), de les flors porpres del peu de gall (Lamium amplexicaule) i de les morades de la calabruixa (Muscari neglectum). Amb l’arribada de la primavera, el nombre de plantes s’incrementa i el canvi de colors és continu, tot i que en determinats indrets pot dominar el blanc del bàbol (Lepidium draba), el groc verdós de l’euforbia serrada (Euphorbia serrata) o el blau i el morat de les geraniàcies, com el bec de cigonya (Erodium ciconium) i la suassana (Geranium molle). 


Al maig vindrà el roig de la rosella (Papaver rhoeas), el blanc de la botja peluda (Dorycnium pentaphyllum), el blau de l’escabiosa (Scabiosa atropurpurea) i dels cards, etc.
A les vores de camps, també s’hi poden trobar lledoners (Celtis australis), figueres (Ficus carica) i nogueres (Juglans regia).

El mapa que s’adjunta correspon a la Cartografia dels hàbitats a Catalunya elaborada pel Departament de Medi Ambient (DMA) i la Universitat de Barcelona (UB) i s’hi pot observar els diferents tipus d’hàbitats pels quals discorre l’itinerari. 

 

 

 

Punts d’observació

 

Conegueu amb més detall la flora i la vegetació visitant el punt d’observació núm. 1 – camps i vinyes i núm. 2 – pineda.

 

 

 

Institució Catalana d’Història Natural

Carme, 47 – 08001 Barcelona - ichn@iec.cat - http://ichn.iec.cat.