|
| Precedents |
La lepidopterologia ha tingut a Catalunya un desenvolupament remarcable, des de fa molts anys. Podem recordar els treballs de M. P. Graells, M. Cuní i Martorell, B. de Feisthamel, M. Martorell i Peña, J. M. Bofill, A. Codina, O. C. Rosset, S. Maluquer, I. de Sagarra, J. Vilarrúbia, M. de Ibarra, H. Flores, L. Doménech, J. Vives...
La major part d’ells va trobar una entitat en la qual desenvolupar la seva activitat i que va donar prestigi a les Ciències Naturals al nostre país: la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN).
L’any 1939, després de la guerra civil, la desaparició d’institucions i la precarietat dels mitjans va provocar la dispersió dels lepidopteròlegs, els quals van continuar una tasca més aviat aïllada i molt meritòria pel poc reconeixement amb que es veia premiada. Com a exemple paradigmàtic d’aquesta situació podem citar el fet que la valuosa col·lecció de Mariana d’Ibarra va anar a parar (1964) a l’American Museum of Natural History de Nova York. |
| La comissió de Lepidopterologia de la ICHN |
La represa de les institucions culturals catalanes va prendre una nova empenta als anys seixanta. Així, la ICHN torna a revitalitzar-se el 1972. Va ésser al si d’aquesta entitat, que un reduït grup de joves va constituir-se en l’origen de l’actual SCL i va fundar la "Comissió de Lepidopterologia de la ICHN” (1976), integrant també els lepidopteròlegs de la generació anterior, dels quals es va recollir la seva llarga experiència. |
| Fundació de la SCL |
Diferents motius, una necessitat d’especialitzar-se més en el camp de la lepidopterologia i un desig d’actuació més independent, va portar a la Comissió a convertir-se en la Societat Catalana de Lepidopterologia com a entitat autònoma (1978), però volent mantenir clarament els principis que regeixen la ICHN: rigor científic, arrelament al país, entre d’altres. Per això, la nova societat, des de l’inici, va ser admesa com a entitat adherida a la ICHN. |
|
|