Introducció a la metodologia

L’objectiu d’aquesta avaluació és valorar l’estat dels espais naturals protegits de Catalunya i la seva gestió. Atès que es tracta de la primera vegada que es planteja una avaluació d’aquestes característiques per al conjunt dels espais naturals protegits de Catalunya, la metodologia haurà d’ésser necessàriament genèrica, però no per això s’haurà de renunciar a que sigui comprensiva. En efecte, després de ponderar els criteris que proposa la Comissió Mundial d’Espais Naturals Protegits (importància nacional o global, vulnerabilitat, gravetat de les amenaces i els impactes, context nacional), l’opció més adequada per a aquesta avaluació és la que es basa en una metodologia centrada en els resultats, la qual cosa implica, necessàriament, valorar també el context, la legislació, la planificació, els mitjans, els processos, les activitats i els serveis dels espais naturals protegits.

D’aquesta manera s’espera poder caracteritzar la situació de tots els espais naturals protegits de Catalunya així com la seva planificació i gestió, mostrar una radiografia acurada del seu estat actual i, alhora, establir unes bases sòlides de referència per poder valorar millor, en un futur, les tendències dels espais naturals protegits quan l’avaluació es repeteixi.

Seguint la metodologia proposada per la Comissió Mundial d’Espais Protegits[1], l’avaluació dels espais naturals protegits de Catalunya es basarà en sis grups d’indicadors:

· Estat i context
· Legislació i planificació
· Mitjans
· Processos
· Activitats i serveis
· Resultats

El nombre d’indicadors que es proposa per a cadascun d’aquests grups és molt variable. Des d’un sol indicador mixt per al grup de processos fins a 23 indicadors per al grup de resultats. En conjunt, s’han definit 83 indicadors, que s’han d’aplicar al sistema d’espais naturals protegits, a cada un dels espais o a ambdós a l’hora.

La metodologia proposada té en compte la diversitat d’espais naturals protegits que existeixen a Catalunya i els objectius de conservació que corresponen a cada categoria i els mitjans de gestió de que disposen, sovint prou diferenciats.

Es tindran en consideració les següents classes d’espais naturals protegits: espais naturals de protecció especial (parc nacional, reserva natural, paratge natural d’interès nacional i parc natural), espais inclosos al Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), reserves naturals de fauna salvatge, designacions internacionals (ZEPA, Aiguamolls d’importància internacional, reserva de la biosfera, patrimoni mundial, etc.), parcs declarats en base a la legislació urbanística si disposen d’òrgan gestor, àmbit de protecció per al fons marí i zones d’influència d’espais protegits si han estat delimitades i són gestionades.

Quedaran exclosos d’aquesta avaluació: refugis de fauna salvatge, espais protegits per la legislació sectorial (caça, pesca, aigües, etc.), espais privats destinats a la conservació si no disposen d’alguna figura legal de protecció aprovada, espais protegits pel planejament urbanístic municipal, etc. Les reserves nacionals de caça es tindran en compte en aquells sectors que coincideixin amb un espai natural protegit.

El desenvolupament d’aquest projecte d’avaluació del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya es pot resumir en deu etapes:

1.   Definició de l’equip coordinador
2.   Elaboració de la llista dels espais naturals protegits a avaluar
3.   Definició dels indicadors a aplicar
4.   Elaboració del formulari de recollida de dades
5.   Realització d’una prova pilot d’aplicació dels indicadors seleccionats
6.   Selecció dels experts que participaran en l’avaluació
7.   Obtenció de les dades
8.   Redacció de l’informe d’avaluació
9.   Validació de l’avaluació per un organisme extern
10. Redacció del document final d’avaluació

ETAPES DEL PROJECTE

Definició de l’equip coordinador

La Institució Catalana d’Història Natural, en la reunió del seu Consell Directiu del 22 de novembre de 1999, va aprovar la proposta de realització d’un projecte d’avaluació del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya. La definició d’aquest projecte i la coordinació de la seva execució es va encomanar a Josep Maria Mallarach i a Josep Germain, ambdós membres de la ICHN.

En la reunió del Consell Directiu de la ICHN del 14 de novembre de 2000, es va aprovar la creació d’una Comissió d’espais naturals protegits, amb l’objectiu orientar i fer el seguiment científic del projecte d’avaluació del sistema d’espais naturals protegits de Catalunya.

Aquesta Comissió d’espais naturals protegits de la Institució Catalana d’Història Natural està composta pels coordinadors del projecte, pels membres de la ICHN que actuen com a representants seus, o de l’Institut d’Estudis Catalans, en les juntes rectores dels diferents espais naturals protegits de Catalunya i per tots aquells altres socis de la ICHN que siguin experts en temes de gestió del medi natural i vulguin participar-hi.

La principal funció d’aquesta comissió és donar suport científic i tècnic a l’equip coordinador i vetllar pel correcte desenvolupament del projecte i la qualitat dels treballs d’avaluació que s’efectuïn. El 23 de gener del 2002 es va reunir per primera vegada.

Elaboració de la llista dels espais naturals protegits que s’han d’avaluar

D’acord amb aquests criteris, s’ha elaborat una llista provisional de 146 espais naturals protegits que cal avaluar. Aquesta llista, que es pot consultar en aquesta mateixa web, esdevindrà definitiva quan hagi estat aprovada per la Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic del Departament de Medi Ambient.

Aquesta aprovació ha de fer referència als espais seleccionats, a les diferents categories de protecció determinades i a les dades relatives a les superfícies de cada espai o de cada una de les unitats diferenciades que els puguin formar.

Definició dels indicadors que cal aplicar

Com a resultat del conveni de col·laboració signat entre el Departament de Medi Ambient, a través de la Direcció General de Planificació Ambiental, i la Institució Catalana d’Història Natural, s’ha definit un conjunt de 83 indicadors per avaluar els sistema d’espais naturals protegits de Catalunya. També es poden consultar en aquesta web els indicadors seleccionats.

Per a la definició d’aquest conjunt d’indicadors, el 3 de novembre de 2000 es va organitzar al Departament de Geografia de la Facultat de Lletres, Història i Història de l’Art de la Universitat de Girona, el «Seminari sobre avaluació d’espais naturals protegits: la definició dels indicadors», al qual van assistir 85 experts i interessats en aquesta matèria. En aquest seminari es va obtenir una primera proposta d’indicadors, la qual va ser acabada de definir pels coordinadors del projecte després de recollir les propostes del seminari i els comentaris i suggeriments que diversos experts van aportar amb posterioritat.

A continuació es presenta una breu explicació de cada grup i la llista dels indicadors que conté. D’acord amb les propostes elaborades per la Comissió Mundial d’Espai Protegits, els indicadors definits s’han agrupat en sis grans àmbits:

• Context ecològic i social en el qual s’integra cada espai protegit
• Legislació i planejament resultant del desplegament de les previsions de cada espai i d’altres normatives relacionades amb la conservació
  del medi natural o la regulació dels seus usos
• Mitjans de què disposa cada espai natural protegit per dur a terme les funcions que li han estat encomanades
• Processos establerts per a normalitzar la seva activitat
• Activitats que realitza i serveis que ofereix als usuaris i a la població local
• Resultats obtinguts, els quals s’han de valorar en funció dels objectius per als quals va ser protegit un determinat espai natural.

INDICADORS DE CONTEXT

Aquest primer grup d’indicadors està pensat per establir el punt de partida i la direcció que haurà de prendre l’avaluació de cada espai. Es proposa fer un reconeixement de les principals característiques i valors de cada espai a avaluar, dels possibles impactes o amenaces que puguin afectar-lo i de la seva capacitat per absorbir-los, així com dels aspectes bàsics del context socioeconòmic en el que s’insereix. El coneixement de tots aquests factors és fonamental a l’hora d’establir el model de gestió que li correspon i, per tant, l’enfocament que haurà de tenir la seva avaluació.

Els indicadors de context s’han agrupat en quatre conjunts referits a la importància, la vulnerabilitat, les amenaces i el marc social i econòmic.

Importància

1.1  Valor de conservació del medi geològic
1.2. Valor de conservació de la flora vascular
1.3    Valor de conservació de la fauna vertebrada
1.4    Valor de conservació de la fauna invertebrada
1.5    Valor de conservació de varietats i races autòctones
1.6  Presència d’hàbitats i espècies d’interès comunitari
1.7  Valor espiritual, cultural o històric

Vulnerabilitat

1.8   Dimensions
1.9   Forma
1.10 Estat de reconstitució
1.11 Fragmentació
1.12 Connectància ecològica
1.13 Perill d’inflamabilitat
1.14 Riscos geològics

Amenaces  

1.15 Pressió urbanística
1.16 Pressió de les infrastructures
1.17 Importància de les amenaces

Marc social i econòmic 

1.18 Població
1.19 Ocupació per sectors
1.20 Superfície productiva
1.21 Capacitat d’atracció de visitants

 INDICADORS DE  PLANIFICACIÓ I LEGISLACIÓ

Amb aquest grup d’indicadors es vol avaluar el grau de desenvolupament de la normativa i el planejament que ha d’orientar i validar la gestió de cada espai concret i del sistema d’espais naturals protegits. Es tracta de determinar si la gestió d’un determinat espai es fonamenta en els instruments normatius i de planejament adequats. També es valorarà l’existència de mesures de planejament sectorial susceptibles de complementar la planificació pròpia de cada espai.

Atès que la correcta gestió dels espais naturals protegits demana un ampli ventall d’instruments i mecanismes per ser realment efectiva, alguns dels indicadors escollits mesuren la complexitat del disseny de cada espai o del conjunt del sistema, de manera que es posi de manifest l’ús que es fa de les diferents figures i categories de protecció.

Els indicadors de planificació i legislació s’han agrupat en quatre conjunts relatius: la legislació, el disseny, tant per a cada espai com per al conjunt del sistema, el règim de propietat i la planificació de la gestió.

Legislació 

2.1   Categories de protecció
2.2   Existència i adequació de la declaració legal de protecció
2.3   Designacions internacionals

Disseny 

2.4   Grau d’adequació del disseny
2.5   Grau de coherència del sistema d’espais naturals protegits

Propietat i planificació sectorial

2.6   Titularitat del sòl

Planificació de la gestió

2.7   Grau de planificació de l’ús dels recursos naturals
2.8   Existència i adequació d’un pla de gestió
2.9   Temps transcorregut entre la declaració de protecció i l’aprovació definitiva del pla de gestió
2.10 Nombre de categories de protecció recollides en el pla de gestió
2.11 Grau de participació pública en l’elaboració del pla de gestió
2.12 Difusió dels continguts del pla de gestió
2.13 Elaboració i difusió d’una memòria anual d’activitats i resultats

INDICADORS DE  MITJANS

Els indicadors de mitjans es refereixen als recursos humans, econòmics i d’equipaments i infrastructures que hi ha disponibles per a la gestió de cada espai natural protegit,  a l’adequació dels recursos a les seves característiques, a la seva aplicació a les diverses àrees de gestió i, finalment, a la seva procedència.

El principal objectiu d’aquest grup d’indicadors és avaluar si els recursos disponibles són suficients i adequats per a posar en marxa els processos que han de permetre l’assoliment dels objectius de cada espai natural protegit. També es vol conèixer el grau d’implicació i col·laboració de les diferents institucions i entitats amb els responsables de la gestió de cada espai, així com també de la població en general.

Els indicadors de mitjans s’han agrupat en tres conjunts: recursos humans, equipaments i infrastructures, i recursos econòmics.

Recursos humans

3.1   Personal
3.2   Personal desglossat per àmbits funcionals
3.3   Existència de programes de voluntariat
3.4   Participació de voluntaris
3.5   Associacions vinculades a la gestió

Equipaments i infrastructures

3.6   Existència d’equipaments o infrastructures
3.7   Grau d’utilització de les noves tecnologies
3.8   Accés

Recursos econòmics

3.9   Pressupost
3.10 Autonomia econòmica
3.11 Adequació dels recursos
3.12 Fonts de finançament

INDICADORS DE PROCESSOS

L’avaluació dels processos consisteix a mesurar el grau d’estandardització de la gestió de cada espai natural protegit, a determinar si els processos establerts estan formalitzats, si se’n fa un seguiment i si es revisen periòdicament. L’aplicació de processos de gestió no garanteix per ella mateixa que el model de gestió que es pugui dur a terme sigui l’apropiat, però una bona gestió sol anar sempre acompanyada de l’adopció de processos estandarditzats de gestió.

S’ha establert un únic indicador de processos, el qual valora si la realització d’actuacions en un determinat espai natural protegit es regeix per processos degudament estandarditzats i formalitzats.

Processos

4.1 Formalització de processos

INDICADORS D’ACTIVITATS I SERVEIS

Aquest grup d’indicadors fa referència a algunes de les activitats més característiques que realitzen els responsables dels diferents espais naturals protegits i per això aquestes activitats poden servir per a avaluar l’eficàcia de la seva gestió. Aquests indicadors seran més útils en els espais naturals protegits que disposin de plans o programes en relació als quals es pugui mesurar el seu grau de compliment.

Es tenen en compte tots els serveis i activitats seleccionats, amb independència de quin sigui l’organisme promotor, per això s’inclouen tant els que duu a terme l’òrgan gestor o altres entitats col·laboradores (concessionaris de serveis, centres de recerca, etc.), com tots aquells que són realitzats per altres institucions públiques (ajuntaments, consells comarcals, diputacions, etc.) o associacions (entitats d’educació ambiental, organitzacions de propietaris, grups ecologistes, etc.).

Els indicadors d’activitats i serveis s’han agrupat en dos conjunts relatius a l’oferta d’activitats i serveis i a l’acompliment dels programes de treball.

Oferta d’activitats i serveis

5.1   Visitants  atesos  als  equipaments
5.2   Senyalització dels límits i accessos
5.3   Plafons informatius
5.4   Senyalització d’itineraris i camins
5.5   Personal dedicat als serveis als visitants
5.6   Denúncies  i contenciosos
5.7   Informes  preceptius  emesos
5.8   Ajuts a la població local
5.9   Publicacions científiques
5.10 Publicacions de divulgació
5.11 Recerca relacionada amb la gestió
5.12 Programes educatius

Acompliment dels programes de treball

5.13 Execució d’actuacions programades

INDICADORS DE RESULTATS

La funció d’aquest grup d’indicadors és caracteritzar els resultats de la gestió d’un determinat espai natural protegit. Aquests resultats es poden conèixer a partir de la comparació entre la situació existent al moment de la seva declaració de protecció, si és coneguda, i la situació actual. En cas que tingui sentit adoptar una situació inicial diferent, com podria ser la data d’inici de la gestió efectiva, caldrà justificar-ho. Si la situació inicial és desconeguda, la mesura de la situació actual solament es podrà obtenir d’aquells indicadors que sigui correcte emprar, és a dir, s’haurà de prescindir d’aquells que valoren tendències.

Com els resultats identificats, positius o negatius de cara als objectius de la protecció, tan poden ser resultat de la gestió d’un determinat espai natural protegit com a la incidència d’altres organismes (governs locals, nacionals, ONG, etc.) o polítiques (fiscals, de preus, etc.) damunt seu, abans d’assignar els resultats a la gestió caldrà examinar la relació que els indicadors de resultats tenen amb els indicadors de mitjans i d’activitats i serveis.

Els indicadors de resultats s’han agrupat en dos conjunts, un relatiu al medi físic i natural  i l’altre relatiu als aspectes socioeconòmics.

Indicadors de resultats en el medi físic i natural

6.1   Canvi en els elements geològics clau
6.2   Canvi en les espècies clau
6.3   Canvi en els hàbitats clau
6.4   Extinció local d’espècies
6.5   Canvis en els usos de sòl
6.6   Impactes negatius deguts a activitats
6.7   Canvis en l’estat ecològic dels cursos hídrics
6.8   Canvis en l’eutrofització de les aigües marines
6.9 Canvis en la qualitat dels aqüífers
6.10 Evolució dels incendis forestals
6.11 Canvis en el paisatge

Indicadors de resultats en l’àmbit social, cultural i econòmic

6.12 Canvis en les dimensions i la forma
6.13 Canvis en l’estat del patrimoni arquitectònic i arqueològic
6.14 Canvi en la capacitat d’atracció de visitants
6.15 Canvis en l’educació i la sensibilització
6.16 Percepció de la qualitat del medi natural i el paisatge
6.17 Estudis i recerques
6.18 Activitat econòmica generada
6.19 Nombre de llocs de treball generats
6.20 Canvis en les rendes familiars de la població local
6.21 Canvis en l’ocupació de la població local
6.22 Canvis en el nombre d’explotacions agràries
6.23 Canvis demogràfics en la població local

   
Elaboració del formulari de recollida de dades

Cada indicador va acompanyat d’una fitxa especialment dissenyada per a la recollida de les dades corresponents, de manera que faciliti la labor dels avaluadors i s’aconsegueixi una major coherència en el procés d’obtenció de dades.

Per a cada indicador s’hauran d’emplenar tantes fitxes com categories de protecció o unitats físicament separades existeixin en un espai. Per exemple: en un espai inclòs al Pla d’espais d’interès natural en el que hi hagi també un reserva natural, s’hauran d’emplenar dues fitxes per cada indicador; una recollirà les dades de l’espai considerat d’interès natural i l’altra les de la reserva natural; el mateix procediment s’utilitzarà quan un espai estigui dividit en dues o més unitats físicament separades, utilitzant-se també en aquest cas una fitxa per a cada unitat.

Així, doncs, per a cada indicador s’utilitzaran tantes fitxes com categories de protecció o unitats diferenciades hagin estat definides a l’indicador 1.8 (Dimensions), que seran les mateixes que de manera prèvia s’hauran acordat amb el Departament de Medi Ambient quan s’hagi confeccionat la llista definitiva d’espais a avaluar prevista en la segona etapa i segons el procediment ja comentat amb anterioritat. En el cas de dues o més categories de protecció amb límits o superfícies gairebé coincidents, sempre i quan aquesta diferència no superi el 5 %, es podrà utilitzar una mateixa fitxa, però indicant totes les categories a les que s’ha aplicat.

Cada fitxa té reservat un espai per indicar el nom de la categoria de protecció o unitat corresponent: «categoria o unitat a la qual s’aplica». En les fitxes on no hi ha aquesta indicació és perquè les dades sol·licitades fan referència al conjunt de l’espai natural protegit i solament s’ha d’emplenar una fitxa. També es pot donar el cas de fitxes que s’han d’aplicar a cada categoria de conservació, però que no és necessari aplicar-les a cada una de les unitats separades que en formen part; en aquests casos s’indicarà explícitament.

En alguns casos, les dades necessàries per emplenar una determinada fitxa seran facilitades per l’equip coordinador, per evitar que tots els avaluadors hagin de cercar una determinada dada en un mateix organisme i també per aconseguir dades comparables per haver estat elaborades amb una mateixa metodologia. En aquests casos s’indicarà a l’apartat de dades amb el símbol &. També es marcarà amb una trama els apartats que s’hauran d’emplenar amb les dades facilitades per l’equip coordinador.

Per a completar algunes fitxes caldrà consultar inventaris, annexes de normatives o altres llistes o textos legals que són els mateixos per a tots els espais naturals protegits, en aquests casos, i per facilitar la tasca dels avaluadors, es podran consultar aquests documents a través de la pàgina web de la ICHN. Totes les llistes o textos que es puguin obtenir d’aquesta manera, aniran indicades a la corresponent fitxa amb el símbol 1.

Cada grup d’indicadors portarà una fitxa final per recollir l’opinió de l’òrgan rector de l’espai avaluat un cop han estat emplenades totes les fitxes de recollida de dades, de manera que l’encarregat de la seva gestió pugui fer constar aquelles qüestions que li semblin d’interès un cop revisades les dades recollides.

Realització d’una prova pilot d’aplicació

El conveni de col·laboració signat entre el Departament de Medi Ambient, a través de la Direcció General de Planificació Ambiental, i la Institució Catalana d’Història Natural, també preveu l’aplicació pilot dels 83 indicadors definits a un conjunt de sis espais naturals protegits representatius de les diferents categories de protecció, models de gestió i regions biogeogràfiques, de manera que es pugui comprovar la viabilitat i l’eficàcia de la proposta d’indicadors elaborada.

Els espais proposats per aquesta prova pilot són els següents:  

• Aiguabarreig Segre-Cinca: espai d’interès natural de caràcter fluvial
• Aiguamolls de l’Empordà: parc natural, reserves naturals, ZEPA i aiguamoll d’importància internacional
• Alfés: espai d’interès natural de caràcter estepari
• Sant Llorenç del Munt i l’Obac: parc natural i pla especial

• El Miracle: espai d’interès natural afectat per incendis forestals
• Serres d’Odén-Port del Compte: espai d’interès natural, reserva nacional de caça i parcialment amb gestió privada
• Illes Medes: espai d’interès natural i àmbit de protecció per al fons marí

Aquesta prova pilot, que s’ha iniciat a principis del mes de març, es realitza per reconeguts experts en la planificació i en la gestió d’espais naturals protegits. Un cop avaluats els espais seleccionats, caldrà iniciar un procés de revisió i correcció de la proposta d’indicadors, de manera que s’incloguin totes aquelles modificacions que la seva aplicació experimental hagi aconsellat. El resultat final d’aquesta etapa serà el disposar de la metodologia que serà d’aplicació a tot el sistema d’espais naturals protegits de Catalunya.

Especialment en aquesta etapa, és important el paper assessor i de suport tècnic i científic de la Comissió d’espais naturals protegits de la Institució Catalana d’Història Natural, la qual també realitzarà la seva funció durant totes les altres etapes de l’avaluació.

Selecció dels experts que participaran en l’avaluació

Un altre aspecte que requerirà una atenció especial, és el de la selecció dels experts que participaran en l’avaluació. Caldrà garantir que es tracti de tècnics o científics coneixedors de les característiques del medi natural i de les tècniques de planificació i gestió dels espais naturals. Malgrat tot això, s’ha previst la realització d’un seminari tècnic de formació pels avaluadors, de manera que es pugui presentar de manera completa, i amb els exemples pràctics que la prova pilot hagi facilitat, la metodologia d’avaluació.

En el seminari inicial que es va fer a la Universitat de Girona per a la definició d’indicadors, alguns dels assistents ja van manifestar la seva disponibilitat per participar en aquest procés d’avaluació. Caldrà comptar també amb els propis socis de la Institució Catalana d’Història Natural. També s’han iniciat tot un seguit de contactes amb la Universitat de Girona i la Universitat Autònoma de Barcelona per incorporar alguns dels seus experts en aquest projecte, contactes, però, que no es limitaran només a aquests dos centres universitaris i que s’han d’estendre a altres universitats i centres de recerca.

D’acord amb les indicacions que determinats organismes internacionals han establert amb relació a les característiques que han de reunir els avaluadors, caldrà garantir que aquests, a més de disposar d’una formació adequada, tinguin un bon coneixement de l’espai que hagin d’avaluar, ja sigui per haver-hi dut a terme algun treball de recerca o per ser residents de la zona. En qualsevol cas, no podrà realitzar l’avaluació d’un determinat espai natural protegit cap dels tècnics que treballin en el seu òrgan gestor ni, cas segurament improbable, cap persona que hagi estat sancionada per haver infringit alguna de les normes relacionades amb la protecció de l’espai a avaluar.

Obtenció de les dades

Un cop definida la metodologia i coneguts els avaluadors, correspon deixar un període d’entre tres i quatre mesos per dur a terme la recollida de dades de cada espai natural protegit. Durant aquest període, l’equip coordinador de la Institució Catalana d’Història Natural s’encarregarà de fer el seguiment de la feina que realitza cada avaluador i restarà a la seva disposició per aclarir qualsevol dubte o recollir la informació addicional que calgui. La recollida de dades de cada espai, es preveu que pugui començar el proper mes de juny.

Redacció de l’informe d'avaluació

Un cop avaluat cada espai, tant pel que fa als valors del seu medi natural i al seu estat de conservació, com a la seva planificació i gestió, es podrà mostrar una radiografia acurada del seu estat actual i, alhora, establir la base de referència per a poder valorar les tendències dels espais naturals protegits.

L’informe final d’avaluació inclourà els quatre components següents:

· Diagnosi del conjunt dels espais naturals protegits de Catalunya.
· Diagnosi individualitzada de cada espai natural protegit, la qual serà agregable segons diversos criteris, com és ara: figures jurídiques, administracions responsables, regions naturals, problemàtiques dominants, etc.
· Propostes de millora del sistema d’espais naturals protegits.
· Propostes de millora dels diferents espais naturals protegits.

Validació de l’avaluació per un organisme extern

La realització de la primera auditoria operativa o de performance dels espais naturals protegits realitzada a Catalunya, obre una línia de treball que ja segueixen diversos països occidentals capdavanters en l’avaluació de polítiques públiques, però que encara no ha estat suficientment desenvolupada a Catalunya, ja que la major part d’auditories que es realitzen són de caire financer o de compliment de la legalitat.

Es preveu que a partir dels criteris definits en la publicació «L’auditoria de performance», editada per la Sindicatura de Comptes de Catalunya, se cerqui un organisme extern, o un expert en auditories, que certifiqui la fiablitat de la metodologia utilitzada i la seva aplicació amb la finalitat de validar-ne els resultats obtinguts. El document final d’avaluació, haurà d’incorporar els suggeriments i les esmenes que s’hagin pogut fer, i així millorar la fiabilitat dels resultats de l’avaluació.

Redacció del document final d’avaluació

El document final resultat de tot aquest procés, serà un informe sobre els espais naturals protegits de Catalunya fins l’any 2001. Es presentaran dues versions, una de completa que recollirà totes les dades obtingudes i que tindrà una orientació exclusivament tècnica, i una de divulgació que reculli solament les dades més representatives i susceptibles d’interessar més al conjunt de la població, de manera que així es faciliti la difusió dels resultats obtinguts.