La boga o balca de fulla ampla (Typha latifolia) és una gran herba que arrela dins de l’aigua, un macròfit que trobarem normalment a la vora més interior de la riba dels cursos calmats d’aigua, dels tolls de rieres i de les basses. Té rizomes subterranis que li premeten d’estendre’s i fer poblament monoespecífics o a vegades mixtes amb la seva congènere, la boga de fulla estreta (T.angustifolia). La boga de fulla ampla treu unes fulles basals en forma de cinta llarga, de fins a 2 metres d’alçada i d’1 a 2 cm d’amplada, de color verd blavís. Les tiges estan coronades per la inflorescència que consta de dues parts; la inferior com un pur havà gruixut que conté les flors femenines i, en posició contigua o molt poc separada, la part superior més estreta i clara on hi ha les flors masculines. A diferència de la boga de fulla ampla, la de fulla estreta no sol ser tan robusta, les seves fulles efectivament no passen d’1 cm d’amplada i són de color verd clar i, finalment, les dues parts de la inflorescència, la masculina a dalt i la femenina a sota, estan separades per un tram de tija nua. La base blanca de les tiges de la boga és comestible, com la d’un jonc boval (Scirpus holoschoenus) amb l’avantatge que té molta més substància.
De la boga se n’han utilitzat tradicionalment les fulles en cistelleria i les inflorescències com a ornament.
La boga de fulla ampla és una espècie molt adequada per als aiguamolls artificials amb funció de depuració de l’aigua, ja que viu bé en aigües eutròfiques. En canvi i a diferència del canyís (Phragmites australis), la boga de fulla ampla tolera malament la salinitat, lamentablement el tipus de contaminació més estès a les aigües de la comarca de Bages, a causa de la mineria de potassa.
[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª i 3ª) i Marta Queralt López Salvans (4ª)]