La jonca marina o marítima (Scirpus maritimus) és una herba de fins a 1 metre d’alçada que arrela a les parts més molles de la riba i als llocs coberts per uns centímetres d’aigua. Destaca pel seu color verd clar intens, característic de moltes espècies de la família ciperàcies, la que comprèn també l’extens gènere Carex (vegeu C.distans, C.flacca, C.mairii, C.pendula, C.sylvatica o C.vulpina).
La jonca marina té rizomes que s’estenen pel sòl inundat, on pot constituir poblaments densos. Dels rizomes emergeixen les tiges de secció triangular amb les arestes molt marcades, que porten fulles llargues i planes, de fins a 10 mm d’amplada. Al capdamunt de la tija, en posició centrada i superada per algunes fulles bràcteals de longitud desigual, es forma la inflorescència d’espigues de color bru, sèssils o amb peduncle curt. A diferència però dels Carex, les flors de la jonca marina són hermafrodites.
A la imatge, els estams grocs pengen de les flors de baix de les espigues, mentre que de les de dalt sobresurten els estigmes blancs.
La jonca marina tolera aigües una mica salabroses, un fet que sens dubte li resulta favorable al Bages.
[foto Jordi Badia]