L'any hidrològic 2004-05 (del setembre del 2004 a l'agost del 2005) va batre pràcticament tots els registres de secada a Catalunya, també a la comarca de Bages. La pluja va ser aquí només un terç de la mitjana esperada.
Els efectes d'aquesta secada als conreus i a la vegetació van ser nefastos. Molts arbres i arbustos perennifolis, en especial aquells que creixien en llocs rocosos o pendents amb poc gruix de sòl, es van assecar totalment o parcial. Entre les espècies malmeses per la secada i amb paper rellevant a la vegetació hi ha la mateixa alzina, el marfull, l'arboç, el matabou, el boix, el galzeran i el garric. Entre els arbustos que millor van resistir l'eixut temible hi ha el càdec a les garrigues i, tal com ja havia demostrat anteriorment, l'aladern fals als alzinars. A les canals de Montserrat van patir també els estralls de la secada el teix i el grèvol. En comparació, l'efecte de la secada persistent no va ser tan trascendent per als caducifolis. La brotada dels caducifolis afectats per la secada va ser tardana i escassa; i encara part de les fulles van caure prematurament. Va ser una temporada perduda per als caducifolis, però, a diferència dels perennifolis, van mantenir la integritat.
L'àrea de la comarca amb la vegetació intensament afectada per la sequera extrema del 2005 va superar la de les sequeres anteriors del 2003 i del 1994. A la foto, un alzinar a Montserrat amb nombroses alzines seques a causa del sequera del 2005, malgrat estar situat al vessant obac. [foto Jordi Badia, 2005]

Vegeu l'article Pertorbacions, de Jordi Badia.