El roure de fulla gran (Quercus petraea [= Q.sessiliflora]) és un roure que es distingeix per les seves fulles relativament grans, amb pecíol de longitud superior als 15 mm i limbe de contorn obovat -amb l’amplada màxima a la meitat distal-, la base en forma de tascó i 5-8 lòbuls per banda, relativament tou i amb la cara inferior inicialment amb pèls estrellats molt curts i a ple estiu gairebé glabre, amb només uns pocs pèls a les axil·les entre els nervis. En contrast, el roure martinenc (Q.pubescens), l’espècie de roure per antonomàsia a les comarques de Bages i Moianès, té les fulles més petites, amb menys lòbuls, amb el pecíol més curt i piloses al revers. Les glans del roure de fulla gran pràcticament no tenen peduncle, són sèssils com indica l’adjectiu específic sessiliflora; aquest caràcter permet distingir-lo clarament del roure pènol (Q.robur) que té diverses glans en un peduncle comú.
El roure de fulla gran pot arribar a ser un arbre portentós, de fins a 30 metres d’alçada i amb una capçada imponent.
El roure de fulla gran prefereix terrenys silicis. A Catalunya es distribueix per les comarques de muntanya plujoses del Pirineu i baixa per les serralades litoral i prelitoral arribant a les serres de Sant Llorenç del Munt, on penetra al Bages, i més al sud fins a la serra de Prades. No hem localitzat poblacions de roure de fulla gran a les comarques de Bages i Moianès fora de la serra de Sant Llorenç del Munt, on viu exclusivament a les obagues de la part més alta, sobre substrat de conglomerat amb sòl descarbonatat per la pluja i l’escorrentia. La roureda de roure de fulla gran més extensa i ben constituïda al parc natural de Sant Llorenç del Munt i serra de L’Obac ocupa el Sot de Les Teixoneres, en terme municipal de Mura.
A les àrees de contacte entre poblacions de roure de fulla gran i roure martinenc, com és la serra de Sant Llorenç del Munt, és freqüent trobar exemplars de roure amb caràcters intermedis entre les dues espècies, d’adscripció incerta.
A la imatge 1ª, la primavera vesteix de verd tendre, intens, la roureda de roure de fulla gran (Quercus petraea) de Les Teixoneres. Noteu el marge profundament lobulat de les fulles del plançó de roure de fulla gran en primer terme, i la volta de fulles acabades d’estrenar que matisen la llum a l’interior del bosc. A la imatge 2ª, la tardor pinta d’ocres i grocs les fulles dels roures a la mateixa roureda de les Teixoneres.
[fotos Florenci Vallès (1ª), Jordi Badia (2ª i 4ª) i Marta Queralt López Salvans (3ª)]