La prímula (Primula veris [= Primula officinalis]) és l’herba perenne que, al puntejar de groc els boscos de les obagues amb la seva bonica florida de groc a primers d’abril, assenyala l’inici de la primavera.
La prímula té un rizoma subterrani curt i gruixut del qual per un extrem emergeix una roseta de fulles i, més endins i per tots costats, arrels blanques i fines. Les fulles són totes basals, tenen el pecíol llarg, ample i blanc i el limbe vagament ovalat de fins a 15 cm de llarg per 8 cm d’ample, atenuat cap al pecíol i amb el marge fistonat. Més característica que la forma és la consistència gruixuda de les fulles amb el nervi medial ample que continua el pecíol, els nervis secundaris molt enfonsats formant un reticle i la pilositat curta i lleugera a l’anvers i llarga i densa al revers que queda de color blanquinós. Del centre de la roseta neixen 1-3 tiges florals de 10-25 cm d’alçada, nues de fulles, que formen al capdamunt un pom de fins a un màxim de 15 flors. Cada flor té el seu pedicel fi i curt que surt al capdamunt de la tija floral. Les flors de bella simetria radiada tenen un calze campanulat de color verd clar acabat en 5 puntes, una corol·la simpètala groga constituïda per un tub estret que s’obre sobtadament eixamplant-se en 5 lòbuls escotats que porten una marca de groc més intens a la base, 5 estams soldats a la corol·la i, al centre, 5 carpels soldats en un pistil únic. El fruit és una càpsula seca dehiscent que allibera minúscules llavors.
Totes les parts de la planta tenen aplicacions medicinals o aromatitzants, però poc contrastades.
La prímula és una herba de l’estatge montà que viu als boscos humits, especialment a les rouredes i pinedes de pi roig. Al Pla de Bages és molt rara; en canvi sí que sol trobar-se als vessants obacs i a les raconades frescals de les terres de major altitud que l’envolten. La prímula és abundosa al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i L’Obac, en canvi no es troba a Montserrat.
[fotos Jordi Badia (1ª, 3ª i 4ª) i Florenci Vallès (2ª)]