L’orella d’ós (Ramonda myconi) viu tan sols a les esquerdes de les roques ombrejades dels Pirineus i de zones muntanyoses de la meitat est de Catalunya. És molt rar que arreli sobre un substrat no calcari i la seva àrea de distribució té com a límit meridional Montserrat i Sant Llorenç del Munt i l’Obac, dues zones on és força freqüent.
Pertany a la família tropical de les gesneriàcies que manté, aïllades en diverses muntanyes europees, unes poques espècies relictes com a prova de l’existència d’un temps passat -el període terciari- amb clima més càlid que l’actual.
[fotos Florenci Vallès (1ª) i Jordi Badia (2ª i 3ª)]