La savina (Juniperus phoenicea ssp.phoenicea) és un arbrissó de la família cupressàcies, parent del ginebre (J.communis) i del càdec (J.oxycedrus). El seu port sol ser més arrodonit i compacte que el de ginebres i càdecs. Té dues menes de fulles (foto esquerra), unes aciculars de 10-12mm de longitud semblants a les de ginebres i càdecs però ben verdes per damunt que es troben només als plançons i al començament de les branques baixes, i una gran majoria de fulles en esquama romboïdal, aplicades a la branca i amb les puntes arrodonides, semblants a les de xiprer. Aquestes fulles esquamiformes es disposen en verticils de 3 a les branques velles, un caràcter diferencial envers la savina turífera (J.thurifera), inexistent a l Bages, que tendeix a fulles oposades de 2 en 2.

La savina és monoica, amb cons masculins i femenins al mateix exemplar. El cons masculins (foto superior) surten nombrosos a finals d’hivern a l’extrem a de les branquetes; són petits i simples, constituïts per esquames que a la cara interna porten anteres. Els cons femenins surten, no tan abundosos, al mig de les branquetes; tenen l’aspecte de minúscules pinyetes rodones compostes de poques esquames. Els cons femenins madurs són gàlbuls esfèrics d’1 cm de diàmetre, amb petites protuberàncies a la superfície, tancats i de consistència dura. Els gàlbuls passen del color verd al rogenc (fotos inferiors).

La savina creix als indrets secs i rocosos, sovint arrelant a les grans esquerdes de la roca. De la fermesa de l'arrelament a les escletxes de la savina en donen fe els escaladors de Montserrat que la utilitzen per assegurar-hi les cordes.

[fotos Jordi Badia]