La siscla (Ammi majus) és una umbel·lífera anual que surt als rostolls i a les vinyes on, si hi ha arribat, sol proliferar en gran nombre fins que no es llaura. Assoleix mig metre d’alçada. Les fulles estan dividides en segments el·líptics i de marge dentat a les fulles inferiors i progressivament més estrets fins a quedar lineals a les superiors. Les umbel·les són més aviat planes, compostes d’uns 20-30 radis realçats per un involucre de bràctees laciniades i dividides. Les flors són petites i blanques. El fruit està dividit en 2 mericarpis –com a totes les umbel·líferes-, cadascun d’ells el·líptic i amb 5 costelles longitudinals.
La siscla s’ha conreat en jardins per la seva abundosa floració estiuenca. Es creu originària d’Egipte; actualment la seva distribució mundial és molt extensa. La siscla no consta a la Flora del Bages de Pius Font i Quer publicada l’any 1914, però al segle XXI sí que es troba a la comarca de Bages, amb les grans fluctuacions de població característiques de les plantes anuals arvenses.

Una espècie similar amb tradició medicinal és la bisnaga (Ammi visnaga), habitualment més robusta, amb totes les fulles amb segments lineals i que, per complicar-ho més, viu als mateixos hàbitats que la siscla.

[fotos Efrem Batriu]