A la foto 1ª, la típica imatge d’una vella pinassa (Pinus nigra ssp. salzmannii) amb el seu tronc recte (que fa que tingui més valor econòmic que el pi blanc) i la seva ramificació regular. A la foto 2ª, una pinassa amb el tronc envoltat per l’heura (Hedera helix), a la 3ª un exemplar a Montserrat que va sobreviure a l’incendi del 1986. A la imatge 4ª, una branca de pinassa a començament de juliol en què es veu el detall de la típica pinya petita nascuda al maig de l’any anterior, que encara és verda, però ja està feta. A la 5ª, una pinya segurament de més de 2 anys, ben oberta a l’hivern, que ha alliberat ja els pinyons i caurà aviat. És característica la implantació en angle recte de la pinya sobre la branca.
Les pinyes del pi roig són semblants a aquesta. L’abundància de pinyes obertes al terra del bosc va lligada a la presència de les dues espècies esmentades.
[fotos Florenci Vallès (1ª, 2ª i 4ª) i Jordi Badia (3ª i 5ª)]
- Vegeu la Pinassa de les 3 Branques del turó del Malpàs.
- Vegeu l’escombra de bruixa a la pinassa.
- Vegeu l’article Pinyons, caderneres i verdums, de Jordi Badia.
- Vegeu l’article Quatre pins, de Jordi Badia.