El fredolic (Tricholoma terreum) és un bolet tardà que surt a les pinedes amb els primers freds; d’aquest fet li ve el nom. El fredolic és de carn blanca i bon comestible, tot i que ni de bon tros tan gustós com el rovelló o el camagroc.
Sovint és abundós a les pinedes de terra baixa i de muntanya mitjana, de manera que allarga la temporada boletaire.
Cal no confondre’l amb el fredolic metzinós (Tricholoma pardinum), més gros, amb el barret esquamós i propi de muntanya; no té més transcendència la confusió amb el fredolic esquamós (T.atrosquamosum) o amb el fredolic de roureda (T.scalpturatum) que sí que es troben als boscos de la comarca de Bages.
[fotos Jordi Badia]
Les arrels de la majoria de plantes augmenten molt la seva superfície de captació d’aigua amb sals minerals gràcies a les micorizes, que no són res més que filaments (hifes) dels fongs que fan aquest servei a la planta a canvi d’aliment. La dependència que tenen els pins respecte les micorizes és total perquè el seu sistema radicular amb una ramificació fina poc desenvolupada no els permet viure a la natura sense els seus fongs associats. La majoria de bolets comestibles que s’acostumen a collir al Bages neixen a la tardor i, com l’espècie que exposem, són òrgans reproductors de fongs formadors de micorizes amb els pins.