L’espígol comú, espígol mascle o barballó (Lavandula latifolia) és una mata de la família labiades que fa bona olor d’espígol o lavanda, però ni de bon tros tan intensa i agradable com la de l’espígol ver (Lavandula angustifolia), amb el qual s’assembla força i arriba a hibridar-se.
Les tiges de la base són llenyoses i rabassudes, amb l’aire de tronc vell i plenes de fulles, mentre que les superiors són verdes i esveltes, de secció quadrangular, poc ramificades i pràcticament afil·les. Les fulles són allargades i el·líptiques, d’uns 30-60 x 5-8 mm, més amples a la meitat apical, amb la punta roma i atenuades vers un pecíol inexistent, grisenques i aromàtiques. Tenen disposició oposada. A la base de la tija solen quedar algunes fulles seques, mentre que les gràcils tiges florals solen portar només un o dos parells de fulles menors i més verdes. Les flors s’agrupen en verticil·lastres densos, els més baixos espaiats, els de dalt en una inflorescència contínua. Aquestes flors neixen de bràctees estretes i amb un peduncle curtíssim, tenen un calze tubular acabat en 5 dents matisades de violeta i una corol·la també en tub estret i completament violeta acabat en 5 lòbuls menors, posats dos amunt i 3 avall. L’espígol comú floreix als mesos d’agost i setembre, com la sajolida (Satureja montana).
L’espígol comú és realment comú a la comarca de Bages. Viu sobretot a l’ombra esclarissada dels pins, en terrenys relativament eixuts i fins i tot pedregosos.
L’espígol comú o barballó s’utilitza en perfumeria, però no és tan apreciat com el ver. L’espígol ver té les fulles curtes i estretes comparades amb les del comú, i les seves tiges florals normalment no es ramifiquen. L’espígol ver però no es troba a la comarca de Bages, cal anar a buscar-lo a les comarques veïnes del nord, al Solsonès o al Berguedà.
[fotos Jordi Badia]