De tant en tant, a les cingleres i als vessants costeruts es produeixen esllavissades de roca, sobretot després d’episodis de pluja. El risc de caiguda de roques és previsible; en canvi, la predicció de quan es produirà la caiguda ho és molt menys. La roca d’origen continental de la formació geològica Artés sol ser heterogènia, … Llegiu més
La falena Isturgia famula és un geomètrid de mida mitjana que pot assolir els 40 mm d’envergadura alar. De vol diürn, té l’habilitat de poder aterrar tant amb les ales juntes com amb les ales planes. Al camp, si l’observem en posició plana i amb les ales anteriors tapant les posteriors, se la pot confondre … Llegiu més
Part del grup de la ICHN-Bages a les escales d’una paret antiga de pedra seca situada a la capçalera del torrent de Jaumandreu, durant la sortida naturalista dels Manxons al mirador del Garrigar (Callús i Fonollosa, Bages), el 13.04.2024. [foto Jordi Badia]
El torrent de Jaumandreu és un afluent per la dreta del riu Cardener que té la capçalera al pla del Garrigar on es troba cal Jaumandreu d’on pren el nom i desemboca a Callús, a tocar de la fàbrica Nova, enfront del nucli urbà. El torrent de Jaumandreu transcorre pels termes municipals de Fonollosa i … Llegiu més
El grill de palla o grill italià (Oecanthus pellucens) és un ortòpter singular que pertany a la subfamília Oecanthinae, les espècies de la qual es caracteritzen per tenir el cap prògnat, és a dir, l’eix principal del cap és horitzontal o lleugerament inclinat cap avall, a diferència de la resta de gríl·lids (subfamília Gryllinae) en … Llegiu més
Asphodelococcus berlesii és una caparreta o cotxinilla paràsita específica de la canya (Arundo donax). Es classifica a la família Pseudococcidae, la de les cotxinilles cotonoses o farinoses. Asphodelococcus berlesii s’instal·la aplicada a la tija de la canya, amagada dels potencials depredadors dins de les beines foliars. Asphodelococcus berlesii xucla la saba de la canya a … Llegiu més
El desferracavalls (Hippocrepis ciliata [= H.multisiliquosa ssp. ciliata]) és una herba anual de la família Papilionàcies, de port menut i més aviat ajagut, amb tiges febles que amb prou feines s’enlairen a un pam d’alçada, pròpia dels prats d’anuals que a començaments de primavera es desenvolupen sobre codines rocoses i terrenys amb sòl escàs. El … Llegiu més
La ruca o rúcula (Eruca vesicaria) és una herba anual de la família crucíferes que creix espontàniament en costers àrids, sembrats i vores de camins, i que es conrea en horts, en varietats seleccionades, per menjar fresques les seves fulles de gust picant. La ruca assoleix prop de mig metre d’alçada i completa el seu … Llegiu més
L’herba dels cirurgians, herba de santa Sofia, o simplement sofia (Descurainia sophia [= Sisymbrium sophia]) és una herba anual de la família crucíferes que assoleix al voltant de mig metre d’alçada i que creix en sembrats i vores de camins. La inflorescència de l’herba dels cirurgians s’assembla a la de l’apagallums (Sisymbrium irio), en canvi … Llegiu més
Eupithecia centaureata és una espècie d’arna o papallona nocturna de l’extensa família Geometridae. Eupithecia centaureata té un cos gruixut, de 8-9 mm de longitud i una envergadura alar d’entre 20 i 24 mm. Dominen les esquames d’un blanc nivi que reflexa la llum incident; però entre les esquames blanques s’insereixen en major o menor proporció … Llegiu més
Galeruca tanaceti és un escarabat de la família Chrysomelidae de color negre mat, tant en la fase d’adult com en la de larva. Els adults mesuren entre 6 i 11 mm de longitud, essent les femelles sensiblement més grosses que els mascles. El cos té forma oval, com una gota més ampla i arrodonida a … Llegiu més
Andrena pilipes és una abella de prat de tegument fosc i mida gran, de fins a 15 mm de llargada, que al camp té una gran semblança amb A. agilissima. La pilositat és negra al cap, al tòrax i a una part de les potes, però de vegades és blanca o crema a la cara, … Llegiu més
Placosmiliopsis bilobatus és un corall solitari característic de les edats Bartonià i Priabonià, a l’època de l’Eocè. Té forma de con invertit, més ample que no pas alt i de secció lobulada com un 8 o bé el·líptica, no pas circular. La forma i el creixement solen estar condicionats per circumstàncies locals, de manera que … Llegiu més
A les comarques de Bages i Moianès les fonts solen tenir un cabal modest; no hi ha surgències comparables a les dels naixements dels rius Cardener a La Coma (Solsonès) i Llobregat a Castellar de n’Hug (Berguedà) situades als peus de grans massissos calcaris. Les fonts més cabaloses del Bages es troben a la base … Llegiu més
Stizus ruficornis és un himenòpter força gran, d’entre 16 i 24 mm de longitud, que pertany a la famíla dels Crabronidae i que es distribueix per la regió Paleàrtica i Àfrica central. A la península ibèrica hi ha sis espècies del gènere Stizus. S. ruficornis és molt similar a una vespa, sobretot si mirem la … Llegiu més
Pinasses (Pinus nigra ssp. salzmanii) que van sobreviure al gran incendi del Bages i el Berguedà del 1994 moren al 2024, 30 anys després, a causa de la llarga sequera, l’augment de les temperatures i la infecció pel fong Sphaeropsis sapinea (= Diploidia pinea). La mortaldat de pinasses adultes s’acarnissa especialment a la comarca de Bages, on … Llegiu més
Tenthredo (Cephaledo) meridiana és un símfit mimètic amb aparença de vespa que es diferencia pels seus ulls prominents i la manca de cintura entre el tòrax i l’abdomen. La biologia d’aquesta espècie és força desconeguda. Els mascles són extremadament escassos a la península Ibèrica i la reproducció té lloc per partenogènesi. Es desconeix la planta … Llegiu més
La cornera de jardí (Cotoneaster pannosus) és un arbust de la família rosàcies, originari del sud-oest de Xina i naturalitzat en bardisses a partir del seu ús ornamental. S’assembla força a la cornera (C.tomentosus), espontània però raríssima al massís de Montserrat. Si no es retalla, la cornera de jardí arriba a ocupar un volum d’1-2 … Llegiu més
Flexitrichum gracile (= Ditrichum crispatissimum, D.gracile) és una molsa de creixement acrocàrpic que viu al terra de boscos planifolis en sòl carbonatat. S’identifica pel seu port relativament robust, el color verd clar i, sobretot, pels seus fil·lidis molts llargs formats per una base ovada o lanceolada d’1 mm, amb el nervi poc definit, que s’allarga … Llegiu més
Platynochaetus setosus és una mosca molt vellutada, especialment al tòrax i als laterals de l’abdomen amb colors negre, blanc i rovellat, i amb el velló blanc entre els ulls i la boca. Les antenes són molt característiques en presentar l’aresta doblement corbada. La mida d’aquest sírfid és mitjana, d’entre 9 i 12 mm de llargada. … Llegiu més
Tipula luna (= Acutipula luna) és una de les espècies més gran i sobretot més elegant de típula, aquesta mena de mosquits gegants de potes llarguíssimes. El gènere Tipula és extens. La base de dades Fauna Ibérica del Museo Nacional de Ciencias Naturales registra 112 espècies del gènere Tipula a la península ibèrica i a … Llegiu més
La prunera (Prunus domestica) és l’arbre cultivat pels seus fruits, les prunes, freqüent als horts, que es pot mantenir durant anys quan aquests horts s’abandonen i que es troba també subespontani en bardisses, marges i boscos de ribera. La prunera és un arbre petit i sense les espines de l’aranyoner (Prunus spinosa). Al mes de … Llegiu més
Myothropa florea és un sírfid mimètic comú arreu. Té un clar dimorfisme sexual, no només pel ulls holòptics dels mascles (vegeu foto) i dicòptics de les femelles com passa amb molts sírfids, sinó també perquè les femelles tenen l’abdomen una mica més ample i amb taques grogues més reduïdes que els mascles. El mesonot (part … Llegiu més
Una part del grup de la ICHN-Bages al tram de la riba esquerra del riu Cardener sota les barriades de Sant Pau i de les fàbriques Vermella i Blanca (Manresa) d’on s’acaben d’eliminar les canyes, durant l’activitat d’observació d’ocells dirigida per Ferran Fitó, el 02.03.2024. [foto Jordi Badia]
El grup de la ICHN-Bages al costat del gran plàtan de la font de Sant Pau (Manresa), durant l’activitat d’observació d’ocells dirigida per Ferran Fitó, el 02.03.2024.
Cetonia aurataeformis (= Cetonia carthami aurataeformis) és un escarabat florícola molt vistós pertanyent a la família Cetoniidae i a la superfamília Scarabaeoidea, normalment de color verd metàl·lic llampant, però de vegades pot ser rogenc amb tons daurats. El cos és ovalat i mesura entre 13 i 16 mm de llargada. La superfície dels èlitres presenta … Llegiu més
El murri de la pimpinella (Spialia sertorius) és una papallona diürna petita, de 20-25 mm d’envergadura alar, pilosa i de cos gruixut. Pertany a la família Hesperiidae. S’assembla al capgròs comú (Carcharus alceae), segurament l’espècie d’Hesperiidae més freqüent al Bages i al Moianès, i sobretot al merlet comú (Pyrgus malvoides); no és fàcil discriminar entre … Llegiu més
El febrer del 2024, l’Ajuntament de Manresa ha fet eliminar les canyes (Arundo donax) de la riba esquerra del riu Cardener, al tram de 3 km que va des del pont de Sant Francesc, al centre urbà, fins a la passera per a vianants i ciclistes que travessa el riu a can Poc Oli, abastant … Llegiu més
El musclo zebra o musclo zebrat (Dreissena polymorpha) és un mol·lusc bivalve d’aigua dolça, inclòs a la llista mundial de les 100 espècies invasores més perjudicials. El musclo zebra té les valves de forma triangular semblants a les dels musclos de mar comestibles (Mytilus edulis) però de mida menor, fins a 3,5 cm de longitud … Llegiu més
El blet de paret (Chenopodium murale) és una herba anual de la família quenopodiàcies que s’enlaira fins a un màxim de 80 o 90 cm, pròpia d’ambients ruderals amb sòl molt nitrogenat com els peus de murs d’horts, els jaços de bestiar, les runes o l’entorn de femers. A diferència de la majoria de blets … Llegiu més
El bernat de l’argelaga (Piezodorus lituratus) és una xinxa bivoltina força gran, d’entre 10 i 13 mm, a la qual agraden els ambients secs i càlids d’arreu del nostre territori. El color de l’adult varia al llarg de l’any. A la primavera, l’adult que surt de la hibernació té un color verd brillant amb matisos … Llegiu més
Oxychilus draparnaudi, que podríem anomenar en català cargol blau fosc de vidre, és l’espècie més comuna i representativa de cargols terrestres de la família Oxychilidae, coneguts en conjunt com a cargols de vidre per la seva conquilla de parets fines i translúcides, com si fos de vidre. La conquilla d’Oxychilus draparnaudi és discoidal, de 12-14 … Llegiu més
Ancyrosoma leucogrammes és un petit representant de la família Pentatomidae d’entre 6 i 7,5 mm de longitud, que passa bastant desapercebut tant per la seva mida com per la seva coloració críptica. Un cop l’has trobat, criden l’atenció els més que evidents angles laterals del pronot. Té el tegument de color marró però hi destaquen … Llegiu més
La palomena comuna (Palomena prasina) és un bernat pudent de color verd que pot assolir uns 13 mil·límetres de llargada. Es pot apreciar però que el marge corporal o connexiu presenta unes línies estretes blanquinoses, que la membrana de l’hemèlitre és marronosa i translúcida i que les potes són verdoses amb tonalitats vermelloses d’extensió variable. … Llegiu més
L’aranya escopidora (Scytodes thoracica) és una aranya de cos petit d’uns 5 mm però amb potes molt llargues, que viu a l’interior de les cases. Scytodes thoracica combina el color beix o marró clar amb taques de color castany o marró fosc. El patró de taques sinuoses situades al prosoma, en forma de lira o … Llegiu més
Els megalòpters són un petit ordre d’insectes distribuïts principalment en àrees tropicals, subtropicals i temperades que estan lligats a ambients aquàtics. El seu nom al·ludeix a la gran mida que tenen algunes espècies, però a les nostres contrades són insectes de mida més aviat petita. A Catalunya només tenim representants de la família Sialidae que, … Llegiu més
Dysauxes servula (= D. punctata servula) és una papallona nocturna que es classifica a la família Arctiidae o bé a la família Erebidae, depenent de criteris al voltant del rang taxonòmic i l’abast d’aquests dos grups. L’adult de Dysauxes servula és de color marró fosc, gairebé negre, amb una petita taca blanca al centre de … Llegiu més
La tanarida (Tanacetum vulgare) és una herba perenne de fins a 1 metre d’alçada, de la família Compostes. És una planta molt aromàtica que fa una olor que recorda a la de les artemísies. La tanarida té tiges erectes i estriades, de color verd amb matisos rogencs. Les fulles són grans, de contorn ovat d’entre … Llegiu més
El pi pinyer, pi pinyoner, pi ver o pi bo (Pinus pinea L.) és una conífera (divisió pinòfits) arbòria de la família de les pinàcies que pot arribar als 30 m d’alçada i excepcionalment els pot superar. Mereix especial atenció perquè és freqüent al Bages i al Moianès i produeix pinyons comestibles que tenen un … Llegiu més
El Pla de les Hortes, a Súria, va quedar malmès per sengles grans vessaments de salmorra el març i el juny del 2023. Aquí és on hi ha les instal·lacions d’entrada al col·lector de la salmorra recollida de la planta de tractament de mineral i del runam salí del Fusteret, ambdós propietat de l’empresa minera … Llegiu més
El gènere Anthidium està format per abelles solitàries de mida petita a mitjana, amb mandíbules grans, de cos robust i tegument de color negre amb franges grogues o blanques a l’abdomen. Els mascles són reconeixibles per ser més grans i per la presència a la part apical del darrer segment de l’abdomen d’un dentat identificatiu … Llegiu més
L’Ajuntament de Manresa, amb el regidor d’acció climàtica Pol Huguet al capdavant, s’ha proposat la renaturalització de la finca de can Poc Oli on hi havia hagut la macro-discoteca Pont Aeri, prop de la confluència de la riera de Rajadell amb el riu Cardener. La discoteca Pont Aeri, successora de l’anterior Krono’s, va tancar l’any … Llegiu més
Elaeagnus x ebbingei (= Elaeagnus x submacrophylla) és un arbust gran, de fulles perennes, ovades i discolors, verdes a l’anvers i argentades al revers, plantat en jardins i a vegades subespontani, i parent de l’arbre del paradís (E.angustifolia). Elaeagnus x ebbingei és una espècie híbrida originada a partir d’E.pungens i E.macrophylla, per a la qual … Llegiu més
Halictus scabiosae forma part d’un gènere d’abelles extens, amb moltes espècies sobretot a l’hemisferi nord. Les femelles d’Halictus i de Lasioglossum s’identifiquen perquè a la part dorsal del darrer segment abdominal tenen una zona longitudinal sense pèls que sembla una fenedura, anomenada rima. Halictus dona nom a la família Halictidae. Dins del gènere Halictus hi … Llegiu més
El gènere Meloe està format per escarabats molt atípics, doncs no tenen ales membranoses per poder volar i els èlitres són curts, oberts i només cobreixen una part de l’abdomen; a més a més, duen a terme un cicle biològic complex i interessant. Les femelles, després de l’aparellament, dipositen els ous al terra, dels quals … Llegiu més
Polistes nimpha és un altre representant de vespa paperera present al Bages i al Moianès però que no és tant abundant com la coneguda P. dominulus.. Al camp, els polístids són fàcils de reconèixer i diferenciar dels vèspids perquè mantenen molt estirades les llargues potes durant el vol. Els adults s’alimenten principalment de nèctar, fruits … Llegiu més
Sesia apiformis és una arna que fa honor al nom popular de borinot vespa que tenen algunes de les espècies que formen part de la família Sesiidae. A primer cop d’ull sembla una vespa per les franges grogues i negres de l’abdomen, però també sembla un borinot per l’abundant pilositat present tant al tòrax com … Llegiu més
L’ànec mut (Cairina moschata), originari d’Amèrica Central, es cria en captivitat per la seva carn o simplement pel goig de tenir-lo com animal de companyia. D’un temps ençà es veuen ànecs muts vivint en llibertat en aiguamolls naturals i en estanys de parcs de Catalunya, en particular a l’estany de L’Agulla (Manresa) on és presa … Llegiu més
