El Bages forma part de la depressió Central Catalana, que és el sector oriental de la conca de l'Ebre, la regió de baixes altituds limitada pels Pirineus al nord, la cadena Costanera Catalana a l'est i la cadena Ibèrica a l'oest i al sud. Durant part del Terciari, aquesta conca o depressió es va omplir de sediments procedents d'aquests relleus que la limitaven. Així doncs, a la comarca afloren sobretot roques sedimentàries d'aquell període: conglomerats, sorrenques (també anomenades gresos), lutites (margues, argil·lites i limolites), calcàries i, puntualment, evaporites (guix i sal gemma). La majoria de roques del Bages és de l'Eocè superior o de començament de l'Oligocè, però, sobretot prop dels rius, també trobem sediments detrítics molt més moderns, d'edat quaternària, com els que donen lloc a les graveres.
Les roques són agregats naturals consolidats que poden estar formats per un o més minerals i també poden contenir fragments de roques preexistents i restes d'éssers vius. Les roques que trobem al Bages són els conglomerats, les sorrenques, les lutites, les calcàries, les evaporites i les que formen les graves. A excepció de les evaporites, totes són més o menys riques en carbonat de calci i, com a conseqüència, generen sòls calcaris.
 |
CONGLOMERATS
Els conglomerats
són roques detrítiques formades bàsicament per fragments
arrodonits, de més de 2 mm de diàmetre, anomenats còdols.
Els còdols estan inclosos en una matriu composta per sorra, llim i
argila. Aquests diferents components es mantenen units gràcies al ciment,
que en el cas del Bages és sempre carbonat de calci.
Les masses de conglomerat més importants del Bages són al sud
i al sud-est. També abunden a la resta del territori, sobretot formant
part de les culminacions dels relleus tabulars o bé dins de capes de
roques de gra més fi.
 |
GRAVES
Les graves són sediments detrítics no cimentats, constituïts
per fragments de roca de més de 2 mm de diàmetre. Tot i que
hi ha excepcions, al Bages aquests fragments acostumen a ser arrodonits i,
en aquest cas, s'anomenen còdols i tenen un origen fluvial. Les graves
acostumen a estar incloses en una matriu que sol ser sorrenca o llimosa. Es
van dipositar durant el quaternari i són, per tant, els materials geològics
més recents de la comarca.
Les graves abunden als llits actuals dels rius i a les terrasses
fluvials, els testimonis dels nivells on, fa algunes desenes o alguns
centenars de milers d'anys, corrien les aigües fluvials. La majoria de
terrasses fluvials del Bages han estat explotades com a graveres.
 |
SORRENQUES
Les sorrenques, també anomenades
gresos, són roques detrítiques que s'originen per cimentació
de sorres que, generalment, estan incloses en una matriu formada per partícules
de gra més fi. Les sorres són fragments de minerals o roques
amb diàmetres compresos entre 2 i 1/16 mm. El ciment de les sorrenques
del Bages és sempre carbonat de calci.
Les sorrenques abunden arreu de la comarca, tant en zones d'origen marí
com continental. Sovint els òxids de ferro tenyeixen de vermell les
sorrenques d'origen continental. Es troben en capes primes alternant amb altres
roques (sobretot lutites) o bé formant estrats gruixuts molt homogenis
que sovint han estat i són objecte d'explotació. Són
les roques predominants en els edificis antics perquè són molt
abundants i es poden treballar fàcilment.
 |
 |
LUTITES
Les lutites, també anomenades
pelites, són roques detrítiques formades per fragments de diàmetre
inferior a 1/16 mm. Les lutites coherents -vulgarment anomenades tapàs-,
en les quals les partícules estan unides però no cimentades
fortament, s'anomenen limolites i argil·lites segons si la mida de
les partícules és, respectivament, superior o inferior a 1/256
mm; quan no són coherents reben els noms de llims i argiles. Les lutites
que contenen al voltant del 50% de carbonat de calci
(del 35% al 65% segons Vatan) s'anomenen margues
i solen ser de colors blavosos. La coloració de les lutites del Bages
pot variar del gris blavós o groguenc, al sector constituït per
materials d'origen marí, fins al vermell característic del sector
amb materials d'origen continental rics en òxids de ferro.
L'escassa resistència a l'erosió de les lutites ha facilitat
el formidable buidament que ha originat el relleu del Bages. A les planes
bagenques, actualment ocupades per conreus, predominen aquests materials,
els quals s'utilitzen a les bòbiles per fabricar ceràmica de
construcció.
 |
CALCÀRIES
Les calcàries són roques
carbonàtiques formades majoritàriament per carbonat
de calci. Els tipus de calcàries que més abunden al Bages
-on s'anomenen vulgarment pedra calar- formen capes molt resistents a l'erosió
i poden tenir un origen marí o lacustre. Actualment són explotades
com a material de construcció i antigament s'havien utilitzat per
fer calç. Les calcàries marines bagenques presenten una gran
quantitat de macrofòssils i van lligades a la presència d'esculls
de corall.
Els travertins que hi ha al
Bages són unes roques calcàries poroses i poc denses formades
per precipitació de carbonat de calci sobre els vegetals de l'entorn
de les fonts. Reben el nom vulgar de pedra tosca.
 |
EVAPORITES
La sal gemma o halita, les sals potàssiques
(silvita i carnal·lita)
i el guix són evaporites, unes
roques solubles que provenen de l'evaporació de l'aigua d'un antic
mar. Al Bages hi ha petits afloraments de guix, però l'aflorament més
important d'evaporites és la Muntanya
de Sal de Cardona, on s'ha explotat la sal des de l'antiguitat. Les evaporites
de la Muntanya de Sal formen un diapir -relacionat amb un plec- que s'ha obert
pas a través de les capes suprajacents a causa del seu comportament
plàstic, a la seva baixa densitat en relació a les roques que
l'envolten i al pes dels materials superiors.
Si es mira de prop la Muntanya de Sal, es pot observar l'acusat plegament
dels estrats i la seva superfície transformada en un rascler -alternança
de canaletes amb crestes d'arestes tallants- a causa de l'acció dissolvent
de l'aigua. També destaca la diversitat de colors originada pels diferents
minerals que hi són presents. L'halita, el mineral més abundant,
és incolora o amb tonalitats blanques, ataronjades o rosades i les
primes capes grises són d'argiles.
ELS MINERALS
Els minerals són sòlids homogenis
inorgànics d'origen natural que tenen una composició química
definida (que en molts casos, però, no és fixa) i una disposició
atòmica ordenada (o estructura cristal·lina). La major part
dels minerals es formen mitjançant processos inorgànics, però
n'hi ha que, com l'aragonita de les closques dels mol·luscs, poden
ser formats pels éssers vius. Qualsevol sòlid amb estructura
cristal·lina es pot considerar un cristall, però sovint el terme
cristall s'associa tan sols als sòlids amb formes polièdriques
que són la manifestació externa de l'ordenació interna
dels àtoms. Els minerals amb formes polièdriques perfectes són
més aviat rars a la natura perquè requereixen unes condicions
especials per a poder-se formar.
Els minerals, normalment en forma de cristalls petits o microscòpics,
són els principals components de les roques. A més, diferents
processos de mineralització són capaços de concentrar
uns determinats minerals i de fer créixer cristalls de bona mida.
Totes les roques de la comarca de Bages s'han originat
per sedimentació. Per aquest motiu, el Bages no és un territori
particularment variat en tipus de minerals. En contrapartida, són abundosos
els minerals compostos per carbonats i sulfats, i destaquen molt especialment
els diferents clorurs de la formació geològica Cardona.
 |
CALCITA
(CaCO3, carbonat de calci)
La calcita és un mineral
que pot cristal·litzar en diverses formes donant lloc a cristalls que
generalment són blancs o incolors, però a vegades estan tenyits
d'altres coloracions. La calcita defineix el grau de duresa 3 de l'escala
de Mohs. No es pot ratllar amb l'ungla, però es ratlla fàcilment
amb un ganivet. Els cristalls de calcita es troben amb freqüència
a les escletxes de les roques
riques en CaCO3 i a les coves. La calcita és
el component majoritari de les roques calcàries,
les quals s'utilitzen per a la fabricació de ciment i calç.
 |
MALAQUITA (Cu2(OH)2CO3,
carbonat bàsic de coure)
La malaquita pot formar cristalls
prismàtics aciculars del sistema monoclínic, però habitualment
forma pàtines, revestiments terrosos o masses reniformes, globoses
o estalactítiques. Té un bonic color verd molt característic,
la ratlla verda i duresa 3,5-4. És una mena de coure i s'utilitza per
fer objectes de decoració i com a pedra ornamental.
Al Bages, la malaquita es localitza sobretot a Artés, en un tipus de
mineralització anomenada "red-bed" cuprífer on el
rentat produït per l'aigua (lixiviació) va dissoldre ions de coure
que després van precipitar en forma de sulfurs perquè van arribar
sobtadament a un nivell reductor. Posteriorment, per un procés de carbonatació
dels sulfurs, es van formar els minerals malaquita i atzurita, que són
tots dos carbonats de coure. Més que per la mida dels cristalls o l'extensió
del jaciment, la localitat de malaquita d'Artés té importància
geològica pel procés de mineralització. També
n´hi ha a Cabrianes (Sallent), Santpedor i a Ferrerons (Moià).
 |
ATZURITA (Cu3(OH)2(CO3)2,
carbonat bàsic de coure)
L'atzurita pot formar diversos
tipus de cristalls del sistema monoclínic, però habitualment
es troba formant pàtines o masses terroses o reniformes. Habitualment,
l'atzurita es forma juntament amb la malaquita i es pot transformar en aquest
mineral per alteració química. Té un bonic color blau
indi, la ratlla blava i duresa 3,5-4. És una mena de coure d'importància
secundària i s'utilitza per fer objectes de decoració i com
a pedra ornamental.
Al Bages trobem atzurita, sempre menys abundant que la malaquita, a Sallent
i a Artés, en mineralitzacions de coure de tipus "red-bed"
cuprífer (descrites a l'apartat destinat a la malaquita) situades a
la base de paleocanals (antics llits fluvials) de la formació Artés.
 |
PIRITA (FeS2,
bisulfur de ferro)
La pirita cristal·litza en
el sistema regular, principalment en forma de cubs i de dodecàedres
pentagonals de color groc llautó. Té duresa 6 -no es pot ratllar
amb un ganivet, però es pot ratllar amb un tros de quars. Al Bages,
la pirita es troba sobretot en els estrats de margues grises d'origen marí
en forma de cristalls petits que no acostumen a superar els 4 mm i sovint
formen agregats que poden integrar el material que reomple antigues galeries
excavades per invertebrats marins -els anomenats burrows. Un dels jaciments
de pirita més importants del món és el de Rio Tinto (Huelva).
La pirita s'explota sobretot per a l'obtenció d'àcid sulfúric
i també és una mena de ferro.
 |
HEXAHIDRITA (MgSO4·6H2O,
sulfat de magnesi hidratat)
L'hexahidrita és un mineral
blanc, d'aspecte fibrós, que forma eflorescències delicades
damunt de roques humides que continguin magnesi. Té el gust amarg característic
d'aquest element químic i es tan tova (duresa 2-2,5) que es pot ratllar
amb l'ungla. Manresa és una localitat clàssica d'aquest mineral,
que és més aviat rar. Per la composició i l'aspecte,
l'hexahidrita és similar a l'epsomita (MgSO4·7H2O),
de la qual es diferencia només per l'aigua d'hidratació.
 |
GUIX
(CaSO4·2H2O, sulfat de
calci hidratat)
El guix és un mineral tou que
podem ratllar amb l'ungla -defineix el grau de duresa 2 de l'escala de Mohs-;
incolor, blanc, grisenc o vermell; però de ratlla inequívocament
blanca. Adopta diferents formes de cristal·lització: làmines
translúcides amb una exfoliació molt bona, cristalls incolors
en forma de punta de fletxa, fibres, masses compactes integrades per cristalls
diminuts que generalment són blanques (varietat alabastre)... El guix
que acostumem a trobar sol ser l'anomenat guix secundari, procedent de la
hidratació de l'anhidrita (CaSO4), que a la
vegada es va formar a partir d'un guix primari.
La major part del guix de la Catalunya Central es va formar a finals de l'Eocè,
en les primeres etapes de l'evaporació del mar que cobria gran part
d'aquesta zona, procés que finalment va donar lloc a la sal
gemma i la silvinita de la formació
Cardona. Hi ha guix als marges de la formació Cardona; com és
el cas d'Artés, Avinyó,
Igualada, Òdena i Collsuspina; i just a sota seu. També hi ha
guix, com el de Súria i Sallent, format per evaporació de llacunes
continentals. El guix és explotat actualment a Igualada i a Òdena,
dos municipis de l'Anoia molt propers a l'extrem sud-oest del Bages, i s'havia
explotat també a Súria i a Artés; sempre per al seu ús
en la construcció. Les roques argiloses roges de la formació
Artés es veuen sovint travessades per estretes vetes blanques de guix
fibrós.
 |
HALITA
(NaCl, clorur de sodi)
L'halita,
sal gemma o sal comuna té duresa 2 -es pot ratllar amb l'ungla- i forma
cristalls cúbics que poden assolir una mida molt gran (més d'un
metre cúbic). Quan són purs, són incolors, però
la presència d'impureses pot fer que presentin coloracions diverses.
Al Bages, sovint són rogencs a causa de la presència d'òxids
de ferro. La major part de la formació geològica Cardona, un
conjunt d'estrats que arriba a tenir un gruix d'uns 300 m a les zones no plegades,
és constituïda per halita. La formació geològica
Cardona s'estén pel subsòl d'una part important de la depressió
Central Catalana que inclou la meitat nord del Bages. El seu únic aflorament
és, però, el de la Muntanya
de Sal de Cardona, on l'halita és explotada probablement des de
la prehistòria. A Súria, per mitjà de pous miners, també
s'havia explotat aquest mineral.
 |
SILVITA
o SILVINA (KCl, clorur de potassi)
Igual com l'halita, la silvita cristal·litza
en el sistema cúbic o regular i té duresa 2. Els cristalls de
silvita, incolors quan no contenen impureses, normalment al Bages són
més o menys vermells a causa de la presència d'òxids
de ferro. Es reconeix la silvita pel gust salat picant, més o menys
amarg en relació directa amb la quantitat de carnal·lita (clorur
de magnesi i potassi hidratat) que contingui la mostra tastada. La silvita
és el mineral explotat a les mines de potassa de Súria,
Balsareny, Sallent i Cardona -fins a l'any 1990 i a uns 1000 m de profunditat
en aquesta darrera localitat. A les zones no plegades, la silvita es troba
en dues capes a uns 100 m del sostre de la formació Cardona. Normalment
es troba en làmines de mida centimètrica que alternen amb altres
làmines semblants d'halita, formant la roca anomenada sivinita. El
terme potassa fa referència a qualsevol roca sedimentària
que conté minerals rics en potassi. La silvita s'utilitza sobretot
per a la fabricació d'adobs.
A la foto, el mineral tal com surt de l'interior de la mina; una massa de
cristalls menuts de silvita, de color taronja, és travessada per una
banda de cristalls incolors d'halita.
 |
CARNAL·LITA
(KMgCl3·6H2O, clorur
de magnesi i de potassi hidratat)
La carnal·lita cristal·litza
en sistema ròmbic i té duresa 2,5, la mateixa que l'ungla. Normalment
es presenta en forma granular. Pot ser incolora, rosada o de color vermell
carn i té lluïssor vítria greixosa. La carnal·lita
és deliqüescent, es dissol fins i tot en la humitat de l'aire.
El seu gust és salat, picant pel potassi i amarg pel magnesi. En la
seqüència de la formació Cardona, la carnal·lita
es troba més amunt que la silvita i, per tant, és el primer
mineral de potassi que apareix, però la seva presència és
poc constant.
[Oriol Oms, Florenci Vallès i Josep Biosca, amb la col·laboració de Jordi Badia i Joaquim Sanz]
