Allà on abans de l'incendi hi havia bàsicament pinassa i pi blanc, després de l'incendi normalment el pi blanc passa a ser l'espècie dominant. A la foto, que va ser obtinguda l'any 2005, es poden veure dues pinasses que van sobreviure a un incendi de 1994 i, a la part inferior, una massa densa de pi blanc nascuda després del foc. A diferència del pi blanc, que sempre té pinyons viables guardats dintre d'algunes pinyes que es mantenen tancades després de madurar i s'obren amb l'escalfor, la pinassa té pinyes que, un cop madures -maduren al febrer-, s'obren totes i alliberen els pinyons. Quan el foc arriba, la pinassa no acostuma a tenir pinyons madurs i, per tant, no pot deixar descendència. El pi blanc, en canvi, quan es crema allibera pinyons madurs que, si les condicions ambientals no són molt adverses, n'asseguren la permanència. Així doncs, les pinedes mixtes de pi blanc i pinassa d'abans del foc es convertiran en pinedes exclusives de pi blanc després del pas de l'incendi; mentre que els boscos mixtos de pinassa i roure, com els que creixien a la serra de Castelltallat abans dels focs de 1994 i 1998, esdevindran rouredes rebrotades.

(foto Florenci Vallès)