Una densíssima pineda de joves pins blancs (Pinus halepensis) -a la imatge d'onze anys d'edat- creix a partir dels nombrosos pinyons alliberats amb el gran incendi del 1994 i germinats després a Cererols (Súria). La densitat d'algunes clapes pot arribar a ser de l'ordre de desenes de pins per metre quadrat; la densitat mitjana obtinguda en una extensa parcel·la d'estudi va ser de 6 pins per m2. En aquestes condicions, la població de pins blancs, tots ells de la mateixa edat i que malviuen al competir intensament entre ells per la llum, constitueix una massa monospecífica, simple i compacta com un conreu, intransitable, vulnerable a nous incendis forestals i on hauran de passar dècades perquè alguns pins aconsegueixin destacar sobre els competidors. Vist des de fora, aquest bosc jove és una catifa contínua de pins (foto de sota); vist des de dins és una jungla infranquejable de pins (foto de dalt). Per tal d'obtenir abans arbres amb troncs de gruixos adequats per explotar-ne la fusta i d'obrir l'entrada a d'altres plantes que iniciïn la successió cap al bosc planifoli, caldria una dràstica aclarida de pins.

L'estiu del 2005 han cremat més pinedes adultes de pi blanc o mixtes de pinassa i pi blanc a la comarca de Bages. Mentre que a la zona calcinada per l'incendi de Talamanca es comptabilitzen nombrosos plançons de pi blanc, germinats la mateixa tardor, encara minúsculs però que pronostiquen una densa pineda intransitable d'aquí a uns anys com la de les fotos, a algunes àrees afectades per l'incendi de Balsareny, també del 2005, estranyament a l'hivern no es veu germinació de nous plançons de pi blanc. [fotos Jordi Badia]