La Catalunya central, des de Montserrat fins als Prepirineus, coberta per la boira. La comarca de Bages pràcticament sencera i el baix Berguedà queden sota la boira. Aquesta és una situació que de tant en tant es produeix els dies d'hivern amb temps anticiclònic. Més freqüent és la presència de boires localitzades a les àrees més fondes que normalment no duren més enllà del migdia. Les serres de Sant Llorenç del Munt i de Montserrat emergeixen com illes damunt d'un mar blanc de boira i es miren l'una a l'altra, mentre la boira s'esmuny entremig, per la vall del Llobregat. A la foto de dalt, l'ombra retallada de Sant Jeroni, el cim culminal de Montserrat, es projecta damunt del sostre de l'estrat de núvols. A la punta de l'ombra de Sant Jeroni es veu una aurèola de cercles multicolors; és l'espectre de Brocken, un rar i vistós fenomen òptic de les ombres a la boira. A la imatge del mig, la boira arriba poc més amunt del nivell de la carretera de can Massana al Monestir de Montserrat. A la foto de baix de tot, la serra de Sant Llorenç del Munt, estesa des del Montcau fins a La Mola, gaudeix del sol damunt la boira que ja es retira; més enrera s'enlaira el Montseny.

Vegeu la gràfica del nombre de dies de boira a Manresa. [fotos Jordi Badia]