El panical (Eryngium campestre) és una herba perenne d’una morfologia punxosa inconfusible, més propera a la dels cards de la família Compostes que a la de les Umbel·líferes típiques, la família a la qual pertany.
El panical té una arrel d’1 cm de gruix, llarga i profunda, de la qual surten brots nous cada temporada. A la primavera apareixen les fulles basals que, quan han assolit el desenvolupament complet, tenen el pecíol llarg i ample, el limbe una o dues vegades pinnatipartit, el raquis alat i el marge fet de lòbuls espinosos irregulars, poc vulnerants. Aquestes fulles són rígides, glabres, d’un verd blanquinós i amb nervis amples, blancs i molt difusos. A l’estiu es formen les tiges d’uns 50 cm d’alçada, ramificades només a la part de dalt, blanquinoses i amb fulles caulinars semblants a les basals però més petites i sèssils. Les tiges queden rematades per glomèruls florals esfèrics o ovoides d’uns 15 mm de diàmetre que a la base tenen 4-8 bràctees, com fulles simples amb espines una mica més potents, disposades en estrella. No és gens evident que aquesta inflorescència en glomèrul pertanyi a una umbel·lífera. Cada flor consta d’un calze de 5 sèpals rígids, aguts i punxosos, 5 pètals blancs, curts i escotats, 5 estams i 2 ovaris ínfers que esdevindran els dos mericarpis del fruit. El fruit queda cobert d’esquames brunes i coronat pel calze.
A la tardor, la part aèria de la planta s’asseca fins a quedar d’un color marró grisenc apagat. El vent trenca la planta seca i la fa córrer dispersant les llavors; d’aquí el seu nom popular en castellà de cardo corredor.
El panical és una planta molt comuna als llistonars i als prats pasturats de les comarques centrals de Catalunya.
[fotos Florenci Vallès]