El grill o grill de camp (Gryllus campestris) és un ortòpter del subordre ensífers i la família Gryllidae, de color negre, més fàcil d’escoltar que no pas de veure. Els grills de camp adults mesuren entre 20 i 26 mm de llarg. El seu cap és tan ample com el tòrax, té un potent aparell bucal mastegador i antenes llargues i fines. A l’extrem de l’abdomen té dos cercs sensitius i, en el cas de les femelles, un oviscapte de 12 a 18 mm amb la punta en forma de sageta. El seu primer parell d’ales està molt més desenvolupat que no pas el segon i mostra un matís color groc daurat a la base, tot i que no en forma de dues taques delimitades com en el grill de camp mediterrani (Gryllus bimaculatus). Una altra característica que discrimina Gryllus campestris enfront de Gryllus bimaculatus és el to rogenc de la cara interna dels fèmurs del 3er parell de potes (foto 3ª).
La foto 1ª mostra un exemplar adult -per la longitud del 1er parell d’ales- mascle -per l’absència d’oviscapte. Les fotos 2ª i 3ª mostren una nimfa -per les ales encara curtes- femella -pel seu oviscapte entre el parell de cercs a la punta abdominal.
Els grills són omnívors i freqüents als prats i conreus, on viuen aïllats (tret del període reproductor) en caus situats en llocs assolellats i formats per una galeria de 10 a 12 cm de profunditat. Es troben en estat adult d’abril a setembre. Són populars pel seu xerric característic (crii, crii, crii…), que se sent principalment de nit. Aquest so el produeixen els mascles i serveix per atraure les femelles. El nombre de xerrics per segon d’aquesta espècie creix exponencialment amb la temperatura. S’ha mesurat una freqüència de 2,4 xerrics per segon a 17ºC i de 3,6 per segon a 22ºC. El seu cicle vital comprèn dos anys.
Fan la posta dins la terra, de maig a juny. Dels ous surten nimfes força semblants als adults, que van sofrint metamorfosis senzilles; s’enterren per passar l’hivern i a la primavera apareixen com a adults.
A més dels gríl·lids (grills), el subordre dels ensífers inclou, entre d’altres, la família dels tetigònids (saltamartins), la dels efipigèrids (someretes o cigales bordes) i la dels gril·lotàlpids (cadells o tallacebes). Com tots els ensífers, els grills tenen les antenes llargues, fetes de molts artells, presenten òrgans auditius a les tíbies anteriors i produeixen estridulació (xerriquen) fregant les dues ales anteriors. Aquestes característiques permeten diferenciar els ensífers dels celífers, el subordre d’ortòpters que inclou els llangots o llagosts. Una altra característica dels ensífers que no presenten els celífers és el llarg oviscapte de les femelles que serveix per pondre els ous als indrets adients.
[fotos Florenci Vallès (1ª) i Montserrat Porta i Jordi Badia (2ª i 3ª)]