L'arboç (Arbutus unedo) és un arbrissó de la família ericàcies, de creixement lent, que no sol superar els 5 metres d'alçada -tot i que excepcionalment pot arribar fins al 10 m- i que normalment es troba amb port arbustiu. La capçada és densa, irregularment arrodonida, sostinguda per un tronc sinuós, ramificat a poca alçada o ja des de la base. L'escorça vella és prima, de color marró vermellós i es desprèn en petites làmines allargades (imatge esquerra). Les fulles són simples, disposades de manera esparsa, perennes i coriàcies, amb el limbe lanceolat o obovat, de 3-11 cm de llarg per 2-4 cm d'ample, l'àpex agut i el marge més o menys serrat. Aquestes fulles són de color verd fosc brillant a l'anvers i d'un verd pàl·lid al revers. El pecíol fa 0,2-1 cm i té un color vermellós.

A la tardor, a l'extrem de les branques de l'arboç apareixen les flors en forma de campaneta mirant avall, agrupades en raïms penjants. Les flors són petites i de color blanc groguenc o rosa crema, freqüentment tenyit de verd a la part superior. Presenten peduncles vermells i una corol·la en forma de gerreta o esquellot de 7-10 mm d'amplada, dividida en 5 petits lòbuls amb la punta girada enfora (imatge centre). La corol·la cobreix 10 estams de filaments peluts a la seva part inferior i amb 2 banyetes a cada antera. El calze és minúscul i està format per 5 sèpals units. Les flors són pol·linitzades bàsicament per abellots capaços de mantenir-se actius a temperatures baixes.

El fruit, la cirera d'arboç o de pastor, és una baia esfèrica d'1,5 a 2,5 cm de diàmetre, tova i de superfície granelluda. Molt aparent, passa del color verd al groc i ataronjat i, finalment, al vermell fosc brillant a la maturitat, quan és comestible (imatge baix). La carn és dolça i sucosa, de color groguenc. Conté nombroses llavors. La maduració dels fruits té lloc a mitjans de tardor o a principis d'hivern, un any després de la floració, coincidint amb l'obertura de les noves flors. Les cireres d'arboç serveixen d'aliment a mamífers i ocells que actuen com a disseminadors de les llavors a través dels seus excrements.

La imatge de dalt a la dreta mostra dos arboços; el de dalt té fruits però el de baix no, i tant l'un com l'altre estan florits, però el de baix n'està més. La fructificació de les espècies llenyoses silvestres com l'arboç, contràriament al que succeeix amb les varietats d'espècies cultivades, que són clons, pot variar molt d'un individu a un altre, encara que els dos visquin en les mateixes condicions i siguin d'edat, mida i vitalitat similars. Aquest fet és degut possiblement a la variabilitat genètica pròpia de la majoria de poblacions de vegetals silvestres, la qual fa més probable la supervivència de les espècies enfront dels canvis ambientals i és la base de la seva evolució. La foto va ser feta a prop de Santa Cecília de Grevalosa (Castellfollit del Boix), el 10 de novembre de l'any 2007.

L'arboç tolera una ombra moderada als alzinars aclarits, però té el seu millor aspecte a les màquies, on sovint és l'espècie dominant. Al Bages, l'arboç domina extenses màquies a zones muntanyes de Súria, Sant Vicenç de Castellet, Castellbell i el Vilar, Rajadell, Castellnou de Bages i d'altres llocs. L'arboç té una notable capacitat de rebrotada després d'un incendi.

L'arboç és una espècie valorada en jardineria. La seva fusta és dura i de densitat molt alta. Té l'albeca de color blanc groguenc i el duramen vermell carmí. És fàcil de treballar i s'utilitza en ebenisteria i torneria. És valorada també com a combustible i produeix un carbó vegetal de bona qualitat. Les fulles s'han usat per curar diarrees. Les cireres d'arboç s'utilitzen en confitures i melmelades. Les millors són les més madures, a punt de caure de la branca o quan ja han caigut. En aquest estat poden contenir fins a un 0,5% d'alcohol, que difícilment justifica la fama que tenen d'emborratxar i produir mal de cap. Fermentades, són la base d'algunes begudes alcohòliques. El nom unedo ve del llatí unum edo, que vol dir ”en menjo només un” i fa referència a què menjar més d'una cirera d'arboç no és bo per a la salut.

El fong Septoria unedonis causa les taques vermelloses disperses a les fulles de l'arboç; és una infecció fúngica molt estesa entre les poblacions d'arboç arreu. [fotos Florenci Vallès (dalt) i Jordi Badia (baix)]