Prop de la riera Gavarresa, en terme municipal d’Avinyó, al llit d’un petit torrent de poca aigua que baixa del vessant est de Fucimanya, sobtadament brolla una surgència generosa d’aigua salada. Aquí neix, inesperat, el torrent Salat d’Avinyó o de l’Abadal, amb una aigua amb una concentració de 23.000 mg de clorur per litre, tan salada com la de mar. Amb aquesta aportació, la salinitat del torrent queda a un valor mitjà de 15.000 mg Cl/L.
Una jonquera halòfila de Juncus maritimus i una alga verda del gènere Cladophora prosperen en aquestes aigües. Bacteris del gènere Gallionella, que obtenen energia de l’oxidació del ferro reduït que porta l’aigua salada, dipositen òxid de ferro i donen el característic color de rovell. Indubtablement la sal prové de la formació geològica Cardona del subsòl, les capes més altes de la qual estan constituïdes precisament per clorur de sodi.
L’absència de potassi al torrent Salat d’Avinyó diferencia el seu origen natural, geològic, en contraposició a les nombroses filtracions d’aigües salades originades a la mineria de la potassa i als seus runams salins que sí que contenen l’ió potassi.
[fotos Jordi Badia]