Eruga de l’alzina

Lymantria dispar

Les erugues (o cuques) peludes del suro o erugues de l’alzina (Lymantria dispar) són les larves d’una espècie de papallona nocturna. Viuen formant grups nombrosos que es refugien en nius construïts unint fulles amb fils de seda. S’alimenten de fulles d’alzina i d’alzina surera, i també de fulles de fruiters, de roure i d’altres arbres o arbustos del bosc. Poden esdevenir una plaga defoliadora.

Els seus característics feixos de pèls llargs surten d’unes protuberàncies disposades al llarg del cos que tenen dues coloracions; són blaves les que estan en posició anterior i vermelles la resta. La imatges mostren estadis successius de desenvolupament; l’eruga de la foto 5ª està més crescuda.

L’adult és una papallona de cos rodanxó, molt pilosa i amb dimorfisme sexual notable.
Els mascles -a les imatges 6ª i 7ª- són de color marró amb matís daurat, amb les ales anteriors travessades per una sèrie de línies més fosques en forma vagament de ziga-zaga o de lletra “m” contínua i les ales posteriors de color més clar, ataronjat i uniforme, només eventualment amb línies fosques, rectes, estretes i difuminades, disposades com radis sobre les venes. Als mascles destaca el seu parell d’imponents antenes plomoses que li donen aspecte de rat-penat orellut.
Les femelles, en canvi, són blanques amb les mateixes línies de to marró fosc a l’anvers de les ales anteriors, amb potes marrons i antenes filiformes, no pas plomoses o pectinades. El nom popular en anglès “gipsy moth” es refereix al color blanc de les femelles.
En ambdós sexes els ulls són blaus, més clars a les femelles i quasi negres als mascles. Al marge de les ales hi ha un serrell en tauler d’escacs.

Les erugues es veuen a la primavera i els adults al juliol, mentre que passen la resta de l’any en fase d’ou. Les femelles aglutinen els ous en un mucílag viscós de color daurat que elles mateixes segreguen i enganxen a l’escorça d’arbres, amb preferència per les sureres i les alzines. Afortunadament, tractant-se d’una espècie capaç d’esdevenir una plaga forestal, fa una sola generació per any.

L’exemplar mascle de la imatge 7ª té una anomalia particular de coloració, una ampla franja clara, al dors de l’ala anterior dreta.

[fotos Xavier Adot (1ª i 5ª), Jordi Badia (2ª, 6ª i 7ª) i Montserrat Porta (3ª i 4ª)]