El senglar (Sus scrofa), el parent salvatge del porc domèstic, viu a la majoria dels boscos euroasiàtics, però és especialment freqüent als nostres alzinars. S'alimenta de fruits (al Bages sobretot de glans), i d'arrels, bulbs i rizomes que excava amb el morro. També menja animals. Com gairebé tots els mamífers dels nostres boscos, el senglar no es deixa veure fàcilment, els seus hàbits són sobretot crepusculars i s'amaga de dia entre la vegetació espessa.

Les imatges 1ª i 2ª, obtingudes de nit al terme de Sant Mateu de Bages, mostren una família de senglars en plena acció. El mascle i la femella, els dos exemplars adults de la foto 2ª, conviuen a l'època de la cria dels 5 garrins de la família nombrosa -tot i que a la foto només en surten 4. A canvi de no deixar-se veure fàcilment, el senglar, al ser un animal gros, deixa constància fefaent de la seva activitat. Els seus rastres més freqüents són les petjades fondes de dos dits oberts gravades al fang dels bassals dels camins i de les vores de les basses (foto 4ª), les furgades amb el morro, sovint en àrees prou extenses, per desenterrar arrels, bulbs, cucs o bolets comestibles (foto 3ª, obtinguda a Montserrat), els excrements (foto 5ª) i el desgast dels troncs d'arbres, normalment pins, que utilitza habitualment per rascar-se i que acaben sense escorça i amb el volt de la base trepitjat (foto 6ª). Alguns pèls negres i gruixuts adherits amb fang al tronc proven que és el senglar el culpable del perjudici a l'arbre. Amb el llop extingit a Catalunya, l'únic depredador que s'enfronta a un senglar adult és l'home.

[fotos Oriol Oms (1ª i 2ª), Jordi Badia (3ª i 6ª) i Florenci Vallès (4ª i 5ª)]