L'arítjol (Smilax aspera) és una liana punxosa que pot fer impenetrable l'alzinar. Són molt característiques les seves fulles en forma de cor, amb nervis paral·lels i algunes espines poc visibles al marge, sovint variegades. La tija voluble té moltes més espines, molt vulnerants quan hom s'hi entortolliga. L'arítjol és una espècie dioica. Les flors surten en raïms a principis de tardor. Tenen un periant de 6 tèpals blancs i, alternativament segons si el peu és mascle o femella, 6 estams o un sol pistil. Aquestes flors fan una olor dolça i potent, de mel, que atrau les abelles (Apis mellifica). El fruit, produït abundosament pels exemplars femenins, és una baia de color vermell que es veu als mesos de novembre i desembre.

L'arítjol és una planta de distribució mediterrània. A la comarca de Bages és molt abundant a la part sud, però es fa rara fins a desaparèixer a l'extrem nord, molt probablement limitada pel fred. L'arítjol viu a l'interior de l'alzinar i també a les màquies de degradació de l'alzinar i a les garrigues. [fotos Jordi Badia (dalt i centre) i Florenci Vallès (baix)]