El marfull (Viburnum tinus) és un arbust gran, de fins a 4 metres d’alçada, de la família Caprifoliàcies.
Les tiges joves són rogenques, pubescents i flexibles, i a mesura que envelleixen passen al verd i després al gris a la vegada que perden els pèls i s’endureixen. Les fulles es disposen oposades, alternant l’orientació 90º al pujar un nivell a la branca amb el resultat que s’ordenen en 4 rengles (foto 4ª). Aquestes fulles són perennes, amb el limbe enter, amplament ovat de fins a 10 cm de longitud amb la punta subaguda i el pecíol del voltant d’1 cm. El limbe és gruixut i moderadament rígid, lluent i glabre a l’anvers, i amb pèls clars al marge que s’observen bé a contrallum. Aquest model de fulles planes, amples, endurides i persistents característic del marfull, del llorer, de l’arboç i d’altres arbustos i arbres s’anomena laurifoli; és el model d’èxit als territoris de clima humit sense fred ni estacions desfavorables.
El marfull comença a florir quan encara és hivern. Fa inflorescències en corimbe de 3-8 cm de diàmetre, hemisfèriques i compactes, amb nombroses flors de corol·la blanca, vistoses però inodores. Les flors tenen a la base un calze quasi imperceptible en forma de corona amb 5 puntes, una corol·la acampanada de simetria radiada oberta en 5 pètals arrodonits de color ben blanc a la cara interna i amb un matís granat d’intensitat variable a la cara externa, 5 estams blancs que alternen la posició amb els pètals i que sobresurten del tub de la corol·la, i un pistil amb l’ovari i l’estigma però sense estil llarg. Les primeres poncelles de les inflorescències noves solen coincidir amb els darrers fruits de la temporada anterior (foto 3ª). El fruit és una drupa el·lipsoidal de 6-8 mm, de color violeta fosc amb lluïssor metàl·lica.
El marfull viu sota l’ombra densa de les alzines i a plena llum a la màquia, a les comarques litorals i prelitorals de Catalunya, incloent la comarca de Bages on és molt més freqüent a la seva meitat sud. A les localitats on es troba, sol ser abundós. Falta en canvi a les terres més continentals de temperatures més extremes i pluviositat menor, i a altituds més elevades. A la comarca del Moianès, el marfull és per ara només testimonial. El factor limitant de la distribució del marfull cap a l’interior de Catalunya és, o havia estat, el rigor hivernal. És d’esperar que, amb l’augment global de temperatura i la manca de fredorades, el marfull avanci terra endins per la vall del Llobregat. El marfull és també una planta popular en jardineria.
El marfull té una gran capacitat de rebrotada després d’un incendi, de manera que pot arribar a ser la planta dominant en àrees afectades per incendis reiterats. En temporada de secada mostra un port decaigut amb les fulles penjants, sense que arribin a assecar-se o a caure. L’estat del marfull és indicador d’on han caigut les tempestes locals que han alleugerit l’eixut estival.
El marfull és parent del tortellatge (Viburnum lantana), un arbust de fulla caduca que viu a les rouredes.
[fotos Jordi Badia (1ª, 2ª i 4ª) i Florenci Vallès (3ª)].
- Vegeu l’article La primera florida, de Jordi Badia.
- Vegeu l’aspecte del marfull en període de secada.
- Vegeu la rebrotada del marfull després de l’incendi.
- Flora del Bages – Herbari de Pius Font i Quer.