El salí de Cambrils i les Encantades a la Móra Comdal

UN VIATGE A LES PECULIARITATS GEOLÒGIQUES DEL MESOZOIC I CENOZOIC SOLSONÍ

En aquesta sortida visitem dues singularitats solsonines, emplaçades properament en l'espai, però distants des d'un punt de vista geotemporal: el salí de Cambrils d'Odèn del Triàsic i les Encantades, conglomerats de l' Oligocè a la Móra Comdal, espai inclòs en el projecte Xarxa Natura 2000.

La sortida s'inicia amb la visita al salí a Cambrils, on en Manel, del centre de Natura d'Odèn, ens guia en el recorregut per les renovades instal·lacions de l'explotació de sal, comentant-ne tant l'origen, com el funcionament, així com els esforços en restauració i promoció de l'espai.

Un cop conclosa la visita, en Manel ens descobreix el forat de les Encantades, petita i amagada cova amb formacions estalactítiques i columnes d'origen càrstic. Després de despedir-nos, prosseguim camí cap a les Encantades, travessant el Torrent Mal, a través d'una zona d'alzinar de característiques molt similars al que podem trobar a Montserrat. Deixem les Encantades i baixem per la solana de la Móra direcció sud a buscar la pista que transcorre paral·lela al riu de la Móra fins arribar al pantà d'Oliana, tot passant per una zona de pi i pinassa, amb poblacions de cirerers de guineu, salzes i savinoses.

1. Les Encantades, relleus de conglomerat, un dels objectius de la sortida

Autor: Marta Queralt

UN TAST DE GEOLOGIA

Una de les característiques més notòries d'aquesta àrea de la comarca veïna és possiblement la seva diversa fenomenologia geològica.

En primer terme, aquesta sortida ens transporta al Keuper del Triàsic superior (200-220 M d'anys), ric en evaporites, origen de les franges extractives de sal a diversos punts del Prepirineu, entre ells, el salí de Cambrils. Les calcàries marines que conformen el relleu més abrupte també pertanyen al Mesozoic. D'aquest periode fem un salt al Cenozoic, visitant les Encantades, conglomerats de l'oligocè (24-34 M d'anys) que experimenten fenòmens d'erosió diferencial i que modelen els magnífics barrancs i fondalades d'aquesta zona.

2. Detall de les formacions de conglomerat a les Amoroses i les Encantades

Autor: Marta Queralt

Des d'aquí i fins arribar al pantà d'Oliana, la nostre meta, podem divisar l'obaga de la Móra, que consitueix l'extrem NE de l'anticlinal d'Oliana, format per encavalcaments de sediments al·luvials, fluvials i lacustres de l'Eocè superior a l'Oligocè inferior (29-37 M anys).

3. Des del pla de les Guàrdies tenim una bona perspectiva geològica. Al fons, l'extrem NE de l'anticlinal d'Oliana, amb el vessant de l'obaga de la Móra encarat a nosaltres. A mig terme, la zona de conglomerats.

Autor: Marta Queralt

4. Prop de Cambrils, també trobem afloraments de granit mostrant fenonems de meteorització (descomposició química de feldspat i biotita) i erosió que condueixen a la formació de sorra grollera amb quars, l'anomenat sauló.

Autor: Marta Queralt

En definitiva, un passeig geotemporal.

VISITEM EL SALÍ DE CAMBRILS

La primera parada de la sortida ens porta a Cambrils, on en Manel, del centre de Natura d'Odèn, ens espera per a guiar-nos durant la visita al salí.

Les surgències d'aigua a Cambrils posseeixen un alt contingut en clorur sòdic dissolt procedent de les evaporites del Keuper. Tot i que datada documentalment al 1780, aquestes surgències aviat van ser explotades a Cambrils per extreure'n la aleshores valuosa sal.

A la primera etapa del procés d'explotació tradicional de salí, les surgències d'aigua s'enmagatzemaven en basses i d'aquí es transportaven per canalitzacions obertes de fusta de pi, els recs, fins a les zones d'evaporació, les eres o bancals, grans superficies enrajolades per imperneabilitzar el terra i permetre un òptim rendiment del procés físic d'evaporació i cristal·lització de la sal a partir de fines pel·lícules d'aigua de pocs centímetres. Després d'uns dies,  la sal precipitada es disposava en estenedors i finalment es transportava en vagonetes cap el molí, on la sal experimentava un procés de molta per a adecuar-la als gustos i usos del consumidor. Finalment, s'enmagatzemava fins a la seva venda final.

L'exploració consta de 5 molins, 2 de sal, un de farina, un de pinso i un de pelador, tots moguts a base de força hidràulica. Durant la visita, vàrem poder veure d'aprop un d'aquests molins en fase avançada de restauració.

La finalització de l'explotació se situa a la dècada dels 60 però els esforços de restauració de tot el complex preveuen la seva reobertura, aquest cop amb finalitats didàctiques, aquest mateix estiu de 2009.

5. Explotació del salí de Cambrils. Aqui s'aprecia el sistema de canalització de fusta de pi roig, així com un saltant d'aigua possiblement destinat a moure la pedra de molí de sota seu.

Autor: Marta Queralt

Quant a vegetació, el camí ens ofereix ja els primers exemplars de  curraià vermell (Cephalanthera rubra), orquidàcia que tindrem ocasió de veure repetidament al llarg de la sortida. Tanmateix, i dins el recinte, trobem representants de vegetació halòfita, com el tamariu (Tamarix sp.), o rupícola, com el  xuclamel de roca (Lonicera pyrenaica), ja en fruit, mentre els rosers reben la visita del  banyariquer (Purpuricenus budensis), coleòpter de la família Cerambicydae, i els voltors sobrevolen el salí.

6. Xuclamel de roca, al roquissar del salí. Fulles oposades, oblongues i glauques amb flors geminades gairebé actinomorfes. Al madurar, generen baies que es tornen d'un color vermell acarbassat. A la foto,iencara tenen uba tonalitat verdosa

Autor: Marta Queralt

7. Banyarriquer mascle, de llargues antenes, voltant un roser.

Autor: Marta Queralt

DESCOBRIM EL FORAT DE LES ENCANTADES

Després de visitar el salí, prenem una pista en direcció SW des de Cambrils que, de la mà d'en Manel, i acompanyats pel magnífic vol de rapinyaires com el voltor (Gyps fulvus) i l'aufrany (Neophron percnopterus), ens condueix cap a les Roques Blanques, zona de pastures muntanyenques seques sobre sòl calcari, amb vegetació calcícola formada per comunitats de petites mates com el  timó groc (Teucrium polium ssp. aureum), el  timó comú (Thymus vulgaris), l' herba felera (Ajuga chamaepitys), l' arenària (Arenaria tetraquetra), la  Centaurea paniculata , el  crespinell groc (Sedum acre) o la  paroníquia de roca (Paronychia kapela),

8. Timó mascle, amb inflorescències capitades de color groc, formant part de formacions xerocàntiques

Autor: Marta Queralt

9. L'herba felera, molt foliosa, de caracterísitiques fulles tripartides amb segments linears.

Autor: Marta Queralt

10. Arenaria tetraquetra, planta pulviniforme, com moltes de les que habiten aquest ambient calcinal de  sòls secs i rocosos, sovint hostils al seu desenvolupament.

Autor: Marta Queralt

11. Una composta, molt possiblement la Centaurea paniculata, present en pastures seques i brolles. Aquí la vam poder localitzar amb una relativa abundància.

Autor: Marta Queralt

12. El crespinell groc, especialista en esquerdes, lleixes i murs de sòls pobres i assolellats, de cridaneres flors pentàmeres d'un groc vibrant.

Autor: Marta Queralt

13. Paroniquia de roca, cariofi·llàcia de petites fulles ciliades, amb les distintives bràctees membranoses i lluents, que possiblement actuen com a reflectors de la llum solar.

Autor: Marta Queralt

Entre les mates d'aquesta última, corrien atrafegats uns hemípters de la família Coreidae, sovint associats a aquesta planta, el Phyllomorpha laciniata. Aquests insectes han estat escollits en una Tesi doctoral com a organisme model per a l'estudi de la competència espermàtica i l'atenció parental degut al seu comportament atípic entre els insectes terrestres. La femella diposita indistíntament els ous tant en les plantes de les quals s'alimenta - fonamentalment Paronychia sp.- com sobre l'esquena d'altres insectes de la seva mateixa espècie, prioritàriament sobre mascles, que transporten els ous fins el moment de l'eclosió i naixement de les nínfes. Parasitisme intraespecífic o atenció paternal? Heus aquí la qüestió...

14. Exemplar de Phyllomorpha laciniata transportant un parell d'ous.

Autor: Marta Queralt

15. Còpula de Phyllomorpha laciniata. L'exemplar de la dreta, el mascle, és qui habitualment transporta els ous, com en aquest cas.

Autor: Marta Queralt

Arribem aviat a un vessant d'aquesta serra, on es troba ocult a ulls forans, el forat d'entrada a una petita cova guarnida amb columnes i estalactites. A pesar que el forat d'entrada no és molt ampli, la cova és relativament àmplia, i conté les habituals formacions càrstiques, així com també la presència d'insectes, i per tant, molt possiblement, dels seus depredadors. Tot plegt resulta una visita tan inesperada com sorprenent..

16. Detall de les formacions calcàries dins la cova del forat de les Encantades. Contràriament al que hom pot suposat, també és un racó amb vida, com demsotren els insectes que hi havien a la pared.

Autor: Marta Queralt

CAP EL TORRENT MAL I LES ENCANTADES

Ja al migdia, desfem un petit tram del camí fet, ara en pujada, i trobem algun exemplar de  Centaurea montana, amb flors externes gairebé blanques, i de  lliri de Sant Bru (Anthericum liliago) en floració. i ens dirigim cap a les Encantades, tot penetrant per les primeres àrees de conglomerat, com la del Torrent Mal. Les zones més exposades mostren una vegetació de supervivència, limitades a replans i escletxes amb terra suficient per a permetre l'arrelament, i amb adaptacions per suportar períodes de sequera. De fet, tenim l'oportunitat de trobar les parets verticals del conglomerat ben guarnides amb un representat habitual d'aquest hàbitat, la  corona de rei (Saxifraga longifolia)en  floració.

17. Centaurea montana, amb les flors externes d'una tonalitat practicament blanca

Autor: Marta Queralt

18. Lliri de sant Bru, liliàcia de vorades de prats i boscos esclarissats.

Autor: Marta Queralt

Aviat ens adentrem en una zona més frondosa d' alzina (Quercus ilex subsp. ilex) i  pi blanc (Pinus halepensis), fins a arribar a la Font del Torrent Mal, on es refugiem de la calor, calmem la sed i la gana. Tant a la vora del camí com reseguint algunes de les canals més ombrívoles, trobem exemplars de  teix (Taxus baccata), a diversos estadis de desenvolupament. També tenim ocasió de veure  carrasca (Quercus ilex subsp. rotundifolia) , l'alzina de fulla més curta, arrodonida i peluda que les de l' alzina (Quercus ilex subsp. ilex),

19. Formacions de conglomerat al Torrent Mal

Autor: Marta Queralt

20. Exemplar de pixacà verd (Hygrocybe psittacina), un bolet de varienades coloracions. Les parts obagues i més humides, com els voltants de la Font del Torrent Mal, oferien un aspecte ben contrastat amb la part assolellada i seca.

Autor: Marta Queralt

Reprenem el camí, dirigint-nos cap a les Encantades, a través d'un paisatge genuïnament montserratí. Pel camí van sortint sorpreses, com les que ens revelen les fotos,

21. Grup d'isards que fugen en adonar-se de la nostre presència. És gairebé insultant la facilitat que tenen per moure's pels pedregars, penya-segats i lleixes, on nosaltres tindriem més que dificultats per passar.

Autor: Marta Queralt

L'isard (Rupicabra pyrenayca) és un bòvid estès des dels Alps fins els Balcans. Bo i superat el brot de pestivirus detectat el 2001 i que va exterminar gairebé un terç de la població de tota Catalunya, tornem a veure a gairebé totes les zones de muntanya grups d'aquest àgil animal.

Aquests boscos també ens permeten trobar una relativa abundància de palntes en flor, com la  campaneta rotundifòlia (Campanula rotundifolia), i en especial algunes orquidàcies, com el  curraià vermell (Cephalanthera rubra), la comú  flor caputxina (Anacamptis pyramidalis) i algún exemplar de   caputxina olorosa (Gymnadenia conopsea),

22. Flor de campaneta rotundifòlia                                                   

Autor: Marta Queralt

23. Curraià  vermell, orquidàcia força abundant

Autor: Marta Queralt

24. Flor caputxina, orquidàcia força comú en moltes de les nostres comarques.

Autor: Marta Queralt

25. La caputxina olorosa, comuna als Pirineus i rara a la resta, a excepció de les serralades a la meitat sud de Catalunya.

Autor: Marta Queralt

I seguim trobant sorpreses entre la vegetació, com una ameles (Ameles sp.) sorpresa davant tants admiradors, i fins i tot un escurçó (Vipera sp., molt possiblement Vipera aspis) que abandona la presa, un ratolí de bosc (Apodemus sylvaticus), que ja tenia literalment "coll avall", en advertir presència humana,

26 . Ameles sp., insecte pertanyent a la família Mantidae, la dels pregadéus.

Autor: Marta Queralt

27. Ratolí de bosc, presa abandonada a mig empassar per un escurçó, en advertir presència humana.

Autor: Marta Queralt

Després de superar les roques de Molló, descendim direcció sud reseguint el cantó esquerra d'una canal per anar a buscar la cruïlla de pistes que menen, a mà dreta, al petit nucli de la Móra Comdal i direcció sud, cap al pantà d'Oliana. Aquesta pista ens porta a la que segueix paral·lela al riu de la Móra Comdal

28. L'Obaga de la Móra, des de les Encantades.

Autor: Marta Queralt

DE LES ENCANTADES AL PANTÀ D'OLIANA PER LA VALL DE LA MÓRA

El camí al pantà ens permet trobar diferents ambients boscans, des de petits reductes amb pinassa (Pinus nigra subsp. salzmannii),  carrasca (Quercus ilex subsp. rotundifolia) , amb abundància de cirerer de Santa Llúcia o  cirerer de guineu (Prunus mahaleb), arbret que també vàrem poder identificar a la sortida anterior al Massís del Montsià, de drupes negres i amargantoses, tal i com si hem pogut comprovar aquest cop. Aquest arbre sol poblar àrees pedregoses de barrancsi fons de valls i a clarianes i vorals de rouredes, alzinars, carrascars i pinedes.

28. Les encantades, des dels camps de la Móra.

Autor: Marta Queralt

A mesura que ens acostem al pantà, cap el Cap dels Obacs podem veure una població de  savina (Juniperus phoenicea subsp. phoenicea). Les savinoses ocupen terrenys carbonatats, rocallosos, petits lleixos acompanyades de plantes que arrelen escletxes de sòl relativament ric, com el  timó comú (Thymus vulgaris), resistents a oscil·lacions tèrmiques i ambients secs.

Textos consultats,

• Flora manual dels països catalans, Bolòs. O et al., 3a ed. (2005)
• Manual dels hàbitats de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya (2005,2006)
• El Medi natural del Solsonès, Guixé, D. et al. (2008)
• Orquídies de la Garrotxa. Monografies de patrimoni natural, ICHN-Delegació de la Garrotxa, 1a ed. (2009)