Crepis sancta subsp. sancta és una herba anual de primavera, de la família compostes o asteràcies, amb típics capítols grocs de 2 cm de diàmetre. Fa una roseta de fulles basals, cadascuna d’elles llarga i obovada, irregularment dentada però sempre amb l’amplada màxima prop de l’àpex. Del centre de la roseta neix el peduncle floral, d’uns 10-25 cm d’alçada i 2 mm de gruix, amb pèls híspids i acabat en un sol capítol o ramificat al capdamunt en un corimbe de fins a 6 (8) capítols. Les bràctees de l’invòlucre són lanceolades, les interiors més llargues que les exteriors, afuades, verdes amb el marge escariós. Totes les flors del capítol tenen lígula groga. D’aquestes flors en surt una àmplia gama de llavors: unes petites, llises i amb un vil·là plomós, que provenen de les flors centrals del capítol, dissenyades per a la dispersió a distància pel vent; unes mitjanes, amb crestes longitudinals i sense plomall que provenen de les flors intermèdies i finalment unes altres més grans, amb ales laterals i sense plomall tampoc, que provenen de les flors exteriors, destinades a fixar la població al lloc. Aquestes llavors, que cobreixen totes les apostes, han demostrat una excel·lent capacitat colonitzadora.
Crepis sancta era una herba del Mediterrani Oriental, que s’ha estès en temps recents fins a arribar a Catalunya i més enllà cap a l’interior de la península Ibèrica. No consta a la Flora del Bages de Pius Font i Quer (Ensayo Fitotopográfico de Bages, 1914), però actualment és una planta abundantíssima durant la seva temporada.
Entre març i maig fa explosions de població als secans on es conreen ametllers o oliveres, als guarets, als espais lliures de la ciutat i a les vores de camins o carreteres, que apareixen com una bonica constel·lació de capítols grocs que, al revés dels estels del cel, s’obren a les hores de sol. La imatge 1ª és presa a les Brucardes (Sant Fruitós de Bages).
Malgrat ser extremadament abundós i vistós al Bages, Crepis sancta no té nom popular en català ni en castellà, pel fet de ser un nouvingut i de confondre’s amb la multitud d’espècies d’herbes compostes que també fan capítols grocs.
[fotos Florenci Vallès (1ª) i Jordi Badia (2ª, 3ª i 4ª)]