1. Parlament del president 

Va presentar l’acte el president de l’entitat, Josep Peñuelas, que va donar la benvinguda als assistents i va voler comentar alguns aspectes importants per al futur de la ICHN: en primer lloc la importància d’incrementar la incidència social de l’entitat i, estretament vinculat amb aquest aspecte, la necessitat de treballar en la millora de la divulgació i assistència a les activitats. També va voler destacar el treball pluridisciplinar i els projectes amb caràcter demostratiu com a senyal d’identitat, els quals cal donar a conèixer al conjunt de la societat i, especialment, entre el col·lectiu de naturalistes i científics del país. Tot plegat també hauria de reforçar el nostre paper com a referent per a les administracions responsables de la gestió del medi natural.  

A continuació va comentar l’admiració que li suposa la trajectòria científica i personal del botànic Josep Vigo, no reconeguda de forma suficient atesos els mèrits personals d’una persona que ha destacat per la seva vocació de servei al país. En aquest sentit, està del tot justificat el seu nomenament coma soci d’honor.

2. Nomenament de Josep Vigo com a soci d’honor de la ICHN

A continuació es va nomenar el doctor Josep Vigo com a soci d’honor de la ICHN. Josep Maria Ninot va realitzar una semblança biogràfica del científic, amb qui manté una vinculació personal fa més de trenta anys. En destaca el fet de ser un gran mestre de botànics, atès que ha estat un docent amb una gran facilitat per afavorir les vocacions. La seva capacitat per treure partit de l’interès de dades aparentment poc rellevants ha permès aprofitar moltes dades que s’haurien pogut perdre.

La tasca de Josep Vigo té com a punt culminant la publicació, conjuntament amb el professor Oriol de Bolòs, de la Flora dels Països Catalans, una obra amb un rigor científic, finesa i quantitat d’informació excepcionals. El paper de Josep Vigo va ser decisiu per poder acabar una obra que per les seves característiques als anys vuitanta tenia un caràcter innovador. Aquesta obra també recull un dels trets fonamentals de la trajectòria personal de Josep Vigo, la defensa de la catalanitat.

Des del punt de vista divulgatiu Josep Vigo també és autor d’una de les publicacions botàniques més remarcables dels darrers trenta anys: L’alta muntanya catalana: flora i vegetació.  Pel doctor Ninot valdria molt la pena reeditar-la. També cal destacar el seu ús del català científic, que ha transmès als seus deixebles.

 
Pel que fa a la gestió i defensa del patrimoni natural de Catalunya destaca la participació en el Consell de Protecció de la Natura de Catalunya, a més d’un gran nombre d’altres col·laboracions i aportacions a informes i documents d’al·legacions. En aquest sentit el doctor Vigo considera que la cartografia de la flora i la vegetació suposa un nexe d’unió entre la recerca i la gestió. Pel doctor Ninot tot plegat justifica plenament la distinció com a soci honorari, de ben segur reconeguda per tots els membres de la ICHN

Tot seguit el doctor Vigo va agrair les paraules del doctor Ninot i destacà la llarga vinculació amb la nostra entitat, de la qual és soci d’ençà de la dècada de 1960. D’aquella època destacà el paper dels doctors Esteve i Font i el que significà l’entitat ateses les circumstàncies polítiques del moment. Posteriorment va col·laborar en les publicacions sobre les Illes Medes i en el Llibre Blanc i, més recentment, ha estat delegat de l’IEC a les reunions del Consell Directiu de la ICHN, en la que ha participat amb una voluntat d’entesa total.

Josep Vigo va remarcar la necessitat de tenir cura de la redacció de textos científics, i que per assolir un bon nivell en aquest camp cal un esforç notable tant en la redacció com en la revisió, fet que a vegades és incompatible amb les presses amb les que es treballa avui en dia.

Finalment, el professor es reivindicà com a botànic de camp i com a naturalista, interessat per allò que ens diuen els components del medi natural, no com a elements aïllats, i va lamentar la manca de vocació naturalista d’alguns estudiants de biologia.

3. Aprovació de l’acta de l’Assemblea General del 14 d’abril de 2005

El secretari, Andreu Salvat, obrí la segona part de l’Assemblea General i es va procedir a aprovar l’acta de l’Assemblea General del 23 de maig de 2005.  

4. Aprovació de les línies generals d’actuació de la ICHN i de la gestió dels càrrecs del Consell Directiu

A continuació el secretari exposà els punts més destacats de la Memòria d’Activitats de l’any 2005, com ara la publicació del llibre sobre Els sistemes naturals d’Alinyà i l’endegament del projecte Estudi Pluridisciplinar dels Sistemes Naturals de les Planes de Son i la Mata de València, tots dos projectes en col·laboració amb la Fundació Territori i Paisatge, la organització de jornades conjuntament amb la Societat Catalana de Biologia i el CREAF, que en el futur es vol mantenir i potenciar, i el manteniment dels programes d’activitats ordinaris de l’entitat: cursos naturalistes, sessions científiques i sortides. Finalment, destacà el ressò obtingut per les jornades sobre «La Futura Llei de Biodiversitat – Patrimoni Natural de Catalunya». 

El fet més rellevant ha estat, però, la constitució l’1 de juliol de 2005 de la delegació de la Garrotxa, de la qual destacà el gran nombre d’iniciatives i el creixement en el nombre de socis experimentat. La consulta a la web d’aquesta delegació posa en evidència el seu dinamisme i capacitat de treball. Destaca la celebració del I Seminari sobre el Patrimoni Natural de la Garrotxa.  

Tot plegat confirma una dinàmica ja establerta en anys anteriors, l’augment de la participació dels socis en les activitats de les delegacions i grups de treball i una minva de col·laboració i assistència en activitats generals de l’entitat, fet que ens hauria de dur a reflexionar sobre el funcionament global de la ICHN.

Des del punt de vista estructural el secretari destaca la consolidació de la plaça de tècnic, a càrrec d’Ester Gaya, que ha participat activament en l’organització de les activitats ordinàries de l’entitat i també ha donat suport a les activitats de les delegacions i grups de treball. Això ha suposat un cert augment de la presència en els mitjans de comunicació, especialment evident pel que fa a la celebració de l’aniversari de la publicació del Llibre Blanc, però globalment aquest augment potser ha estat per sota del previst.  

En relació amb les propostes per al 2006, pel que fa a activitats es mantenen les programacions ordinàries, mentre que es preveu fer un avenç significatiu en projectes com l’Estudi Pluridisciplinar de les Planes de Son i la Mata de València i l’edició del Llibre vermell de flora.

Cal tenir en compte que un dels esdeveniments més importants de l’any serà la celebració del centenari de l’IEC, fet que donarà especial rellevància a les jornades organitzades conjuntament amb la Societat Catalana de Biologia. Anuncia que a la tardor es durà a terme una jornada sobre «La recerca i la gestió dels espais costaners i marins protegits als Països Catalans» i una altra dedicada a «Canvi global: efectes i estratègies de gestió».

També s’està treballant per organitzar el que seria el IX Seminari de Gestió Ambiental de la ICHN , que és probable que sigui dedicat a la recuperació de l’estany d’Ivars i Vila-sana.

Des del punt de vista organitzatiu els reptes més importants són consolidar la plaça de tècnic una vegada finalitzi el suport econòmic del Departament de Treball i treballar per optimitzar la promoció i coordinació dels diversos grups de treball i delegacions. També resta pendent definir acords definitius amb l’IEC pel que fa a la relació econòmicoadministrativa i a la coordinació de representants científics en espais naturals protegits.

A continuació el vicepresident, Joan Pino, exposà una de les iniciatives que es preveu dur a terme el 2006, la constitució de l’Observatori de la Sostenibilitat de Catalunya. Per això es constituirà una fundació a quatre parts, promoguda però independent del DMAH, amb la participació de la ICHN , l’Agència d’Ecologia Urbana, la Càtedra Unesco, i la Fundació Fòrum Ambiental. S’està treballant per tal que la Fundació Territori i Paisatge també tingui una implicació important en el projecte. La tasca de la ICHN seria emetre un informe anual d’avaluació de l’estat del medi natural de Catalunya. Per això s’està treballant en la definició d’uns indicadors d’estat.  

Cap dels socis presents es manifesta en contra dels programes o objectius exposats. Ramon Maria Masalles vol deixar clar que cal mantenir l’edició en paper del Notícies, atès que és un element bàsic per a la relació amb els socis. En relació amb la poca assistència a les sessions científiques, recorda que fa trenta anys passava el mateix, si bé cal reconèixer que els darrers anys el volum d’informació disponible per vies alternatives és molt elevat i això potser no fa tan necessari el contacte personal amb altres naturalistes.  

Joan Vallès considera que cal replantejar els objectius i disseny del cicle de sessions. Joan Pino creu, però, que no només cal tenir en compte l’audiència, sinó també l’interès científic global de la proposta.

5. Aprovació dels comptes de l’any 2005

El tresorer, Marc Martin, presentà l’estat de comptes, tot detallant les principals despeses realitzades i els ingressos rebuts. El balanç de final d’any és lleugerament negatiu, però cal recordar que s’està amortitzant el deute amb l’IEC, que quedarà finalment saldat el 2006. La dada més important que cal tenir en compte és que no es disposa de suficients ingressos per consolidar la plaça de tècnic una vegada finalitzi l’ajut del Departament de Treball. Aquesta hauria de ser, doncs, una de les prioritats econòmiques per al curs 2006-2007.  

6. Elecció dels socis que han d’ocupar els càrrecs vacants del Consell Directiu

Finalment, es van votar les candidatures per a renovar el càrrecs del Consell Directiu. Aquest any s’havien de renovar els càrrecs de Presidència i Tresoreria. Tot i que la Tresoreria es va renovar l’any 2005, Ester Gaya, que n’era la titular va haver de deixar aquest càrrec en acceptar el contracte per fer-se càrrec de la Secretaria Tècnica que, a través del programa de Nous Jaciment d’Ocupació del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya, va atorgar la Unió Europea. Així doncs, Marc Martín va ocupar interinament el càrrec de tresorer en espera que es convoquessin noves eleccions. Un cop comptats els vots emesos a la sala i els que havien arribat per correu, el resultat fou el següent:

7. Altes i baixes de la ICHN durant l’any 2005

Durant l’any 2005 es van donar d’alta a la ICHN les persones següents:

Altes:

Baixes:

Andreu Salvat i Saladrigas
Secretari